APSOCECAT llança l’alarma: risc de tancament i crida a la mobilització a Sant Jaume

L’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT) ha fet públic avui un advertiment sever: la seva continuïtat està en risc a causa de problemes estructurals de finançament. Davant aquesta situació, l’entitat ha convocat una concentració avui a la plaça de Sant Jaume per exigir un compromís real per part de les administracions públiques.

Què denuncia APSOCECAT

Segons afirma l’associació, els motius que els porten a aquesta situació crítica inclouen:

• La manca de finançament estable i directe, cosa que dificulta enormement la planificació a llarg termini dels serveis que ofereixen.

• L’elevada dependència de subvencions anuals, sovint amb terminis i condicions poc previsibles.

• El reconeixement insuficient de la sordceguesa com a discapacitat específica i complexa, fet que limita la percepció institucional del problema i, per tant, l’assignació de recursos adequats.

• La precarietat dels serveis especialitzats que ofereixen, ja que moltes de les persones ateses —especialment gent gran— depenen de suport adaptat, tant físic com en comunicació, i de l’acompanyament continu.

L’associació denuncia que sense intervenció immediata per part de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions, aquests serveis podrien deixar de funcionar, deixant sense cobertura a les persones amb sordceguesa, un col·lectiu que APSOCECAT defineix com “ja de per si invisible”.

Moviment i resposta ciutadana

Aquest dimecres a les 19:00, APSOCECAT ha convocat a la ciutadania, usuaris, famílies i professionals al centre de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, per fer visible la situació i presentar un manifest davant les institucions.

Durant l’acte, s’han escoltat testimonis de persones amb sordceguesa o de les seves famílies que han destacat que APSOCECAT és sovint l’únic espai on reben una atenció adaptada, tant a nivell tècnic com humà —en molts casos, és també l’espai on se senten escoltades i acompanyades. Sense aquest suport, diuen, quedarien desateses.

Demandes concretes

El manifest d’APSOCECAT formula diverses exigències clares:

1. Finançament estable i directe, que permeti garantir serveis essencials sense dependre de cada convocatòria anual.

2. Creació d’un Centre de Referència de la Sordceguesa a Catalunya, amb participació de totes les administracions implicades (Generalitat, Ajuntament, Diputació) per coordinar polítiques, serveis i recursos.

3. Reconeixement legal de la sordceguesa com a discapacitat específica i complexa, per assegurar que els afectats tinguin accés als drets i ajuts corresponents.

4. Concertació de serveis especialitzats amb les administracions, de manera que no depenguin exclusivament de finançaments variables.

5. Que APSOCECAT sigui incorporada en organismes rellevants de representació (per exemple, en el COCARMI o una plataforma similar), per tal que el col·lectiu tingui veu institucional dins dels òrgans de decisió social.

Importància i possible impacte

APSOCECAT porta molts anys treballant per les persones amb sordceguesa a Catalunya. Els serveis que ofereix inclouen atenció especialitzada, adaptacions comunicatives, suport emocional i formació per a famílies i professionals. Si aquests serveis deixen d’estar disponibles, les conseqüències serien:

• Augment de la vulnerabilitat social per a les persones amb sordceguesa, amb risc de quedar aïllades si no hi ha accés a serveis adaptats.

• Empitjorament de la qualitat de vida i de l’autonomia personal, especialment entre les persones grans.

• Sobrecàrrega de famílies i cuidadors, que haurien d’assumir més responsabilitats sense el suport tècnic ni institucional que proporcionen entitats com APSOCECAT.

• Pèrdua de coneixement especialitzat i experiència en el tractament de la sordceguesa, que pot trigar molt a recuperar-se si es perd.

Crida a les administracions

APSOCECAT exigeix una resposta immediata i sòlida per part de:

• La Generalitat de Catalunya, responsable de gran part de les polítiques de discapacitat i serveis socials.

• L’Ajuntament de Barcelona, com a administració local que pot influir en els serveis de proximitat i en la línia de finançament municipal.

• La Diputació i altres entitats públiques, perquè assumeixin responsabilitats i col·laborin en un conveni que garanteixi continuïtat.

L’entitat considera que ja no és suficient la solidaritat individual o les aportacions puntuals: es tracta de reconèixer els drets de les persones amb sordceguesa i de disposar dels mecanismes institucionals perquè aquests drets no depenguin de “la sort de cada any”.

Conclusió

Amb la seva crida a la plaça de Sant Jaume, APSOCECAT vol que es deixi de mirar cap a una altra banda quan parlem de sordceguesa. És una petició de dignitat, de drets i de justícia social: que no passi que una entitat fonamental per a un col·lectiu ja molt vulnerabilitzat acabi tancant per manca de previsió i compromís institucional.