Sants-Montjuïc recorda el primer banc de sang de donants del món, creat a Barcelona el 1936

El districte de Sants-Montjuïc impulsa un record públic del que està considerat el primer banc de sang de donants del món, una iniciativa pionera que es va posar en marxa a Barcelona l’any 1936, en el context de la Guerra Civil. La proposta preveu la instal·lació d’un faristol informatiu a l’entorn de Montjuïc, amb l’objectiu de posar en valor un episodi clau de la història de la medicina moderna i de la ciutat.

El banc de sang va ser impulsat pel doctor Frederic Duran i Jordà, metge català especialitzat en transfusions, que va organitzar un sistema estable de captació voluntària de donants, conservació de la sang i distribució als hospitals, tant de la rereguarda com del front. Fins aleshores, les transfusions es feien de manera puntual i sense una estructura centralitzada, fet que limitava enormement la seva eficàcia en situacions d’emergència.

El servei es va instal·lar a l’antic Hospital d’Urgències núm. 18, situat a la muntanya de Montjuïc, un espai que avui acull la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des d’allà, l’equip liderat per Duran i Jordà va desenvolupar protocols innovadors per a l’època, com la tipificació dels grups sanguinis, el control sanitari de les donacions i la conservació de la sang durant diversos dies, fet que permetia el seu transport en condicions segures.

Aquest model va suposar un avenç decisiu en l’atenció mèdica en temps de guerra i va servir de referència per a la creació posterior de bancs de sang a altres països. Tot i la seva importància, la figura de Duran i Jordà i el paper de Barcelona en aquest camp van quedar durant dècades en un segon pla, especialment després de l’exili del metge el 1938 i la seva mort a l’any 1957.

La iniciativa de memòria impulsada ara des del districte s’emmarca en una voluntat més àmplia de recuperar i difondre el patrimoni científic i social de Sants-Montjuïc, així com de reconèixer aportacions locals que han tingut un impacte internacional. El faristol permetrà contextualitzar aquest episodi in situ i acostar-lo tant al veïnat com a les persones que visiten la muntanya de Montjuïc.

Amb aquest record, l’Ajuntament vol reforçar el coneixement d’un capítol poc conegut de la història de Barcelona, estretament vinculat a la solidaritat, la salut pública i la innovació mèdica en un moment de gran dificultat col·lectiva.

Fonts consultades:

• Ajuntament de Barcelona – Districte de Sants-Montjuïc

• Ajuntament de Barcelona (informació institucional sobre memòria històrica i patrimoni científic)