8M: memòria, drets i lluites vigents en un nou Dia Internacional de les Dones

El 8 de març torna a omplir carrers, places i equipaments culturals amb mobilitzacions, actes institucionals i iniciatives socials que reivindiquen la igualtat efectiva entre dones i homes. El Dia Internacional de les Dones, consolidat com una de les dates clau del calendari cívic global, combina memòria històrica i agenda present en un moment en què els avenços legals conviuen amb desigualtats estructurals persistents.

Orígens d’una jornada internacional

L’origen del 8M es remunta als moviments obrers i feministes de finals del segle XIX i inicis del XX. Les reivindicacions per la jornada laboral de vuit hores, el dret a vot i millors condicions de treball per a les dones van marcar les primeres mobilitzacions als Estats Units i Europa.

El 1910, durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhaguen, la dirigent alemanya Clara Zetkin va proposar establir una jornada anual de reivindicació dels drets de les dones. La idea es va consolidar progressivament, especialment arran de les protestes de dones treballadores a Rússia el 1917, que van desencadenar una vaga massiva coincidint amb el 8 de març del calendari gregorià.

Les Nacions Unides van reconèixer oficialment el Dia Internacional de les Dones l’any 1975, en el marc de l’Any Internacional de la Dona. Des d’aleshores, la jornada ha adquirit una dimensió global i transversal.

Reivindicacions actuals: més enllà del simbolisme

Més d’un segle després de les primeres mobilitzacions, el 8M manté un caràcter marcadament reivindicatiu. A l’Estat espanyol, les principals demandes continuen centrades en:

• La bretxa salarial de gènere.

• La precarietat laboral que afecta especialment les dones.

• El reconeixement i la corresponsabilitat en les tasques de cures.

• La lluita contra les violències masclistes.

• La defensa dels drets sexuals i reproductius.

Tot i els avenços normatius en matèria d’igualtat i protecció contra la violència de gènere, les entitats feministes insisteixen que la desigualtat estructural persisteix en àmbits com el mercat laboral, l’accés a càrrecs directius o la conciliació.

En els darrers anys, el moviment ha incorporat amb força una mirada interseccional, posant l’accent en la situació de les dones migrants, racialitzades, amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.

Barcelona: mobilització al carrer i agenda cultural

A Barcelona, el 8M combina mobilització ciutadana i programació institucional. Com és habitual, entitats feministes i col·lectius socials convoquen una manifestació unitària al centre de la ciutat, amb recorregut pels principals eixos urbans. Les concentracions acostumen a reunir milers de persones.

L’Ajuntament de Barcelona impulsa també una agenda específica durant la setmana del 8M, amb activitats als centres cívics, biblioteques i equipaments municipals: xerrades, taules rodones, exposicions, projeccions i actes de reconeixement a dones referents en diversos àmbits.

Paral·lelament, sindicats i organitzacions feministes han convocat en diferents ocasions aturades laborals o jornades de vaga feminista, amb seguiment desigual segons els sectors però amb un fort impacte simbòlic i mediàtic.

Una jornada en evolució

El 8M ha experimentat una transformació notable durant l’última dècada, especialment arran de les mobilitzacions massives del 2018 i 2019 a l’Estat espanyol, que van situar el feminisme al centre del debat públic.

En l’actual context, marcat per tensions polítiques i per discursos que qüestionen les polítiques d’igualtat, la jornada adquireix un doble sentit: celebració dels drets conquerits i advertiment davant possibles retrocessos.

Més enllà de les institucions, el 8 de març continua sent una expressió de participació col·lectiva que interpel·la el conjunt de la societat. El debat sobre la igualtat real, la redistribució de les cures i la erradicació de la violència masclista es manté obert.