Sense llum, visca la ràdio.

Desprès de l’apagada elèctrica d’ahir, ens ha quedat un altre cop clar que el nostre mitjà, al que han matat tants cops, és més viu que mai.

L’any 1927, es van fer les primeres transmissions de llarga distància de televisió i al 1929, la BBC va mostrar el seu interès per aquesta nova forma de transmetre informació amb imatges en moviment.

Quan la televisió es va convertir en el nou fenomen de comunicació (a Espanya les emissions oficials van començar a l’any 1956), tothom deia que aquesta seria poc a poc la mort de la ràdio com mitjà de comunicació.

En varies ocasions, ha quedat demostrat que no va passar i clarament no passarà mai. Recordo, tot i que jo era encara petit, que el 23F de 1981, quan aquell senyor amb bigoti i barret estrafolari, Antonio Tejero, va irrompre al congrés dels diputats de la capital d’Espanya, a Madrid, al crit de “Todo el mundo al suelo”, el primer que va desaparèixer, va ser en pocs minuts, el senyal de la única televisió que hi havia en aquell moment, TVE.

L’única forma de saber que estava succeint en aquell fatídic dia, on tornar al passat, era una possibilitat que ningú, de la majoria volia, les emissores de ràdio, van explicar, el que no és podia veure. La ràdio estava ben viva aquella nit de transistors.

Ahir 44 anys després de demostrar la importància de la immediatesa de la informació per les ones hertzianes, va tornar a ser la ràdio, la forma de comunicació entre els ciutadans i els mitjans de comunicació.

Ahir 28 d’Abril, amb l’apagada elèctrica a tot el territori de la península ibèrica, la ràdio seguia informant minut a minut, de tot el que la gent necessitava saber. Ni internet, ni la televisió, estaven a l’abast.

Avui dia, que és diu que la ràdio es morirà amb els “podcasts”, les plataformes, Spotify i més, ha quedat demostrat, que la ràdio està viva i continuarà estant viva sempre.

Quan la gran majoria de fabricants de mòbils han deixat d’incloure el xip de RàdioFM, s’ha demostrat un cop més que la ràdio es fonamental, en situacions tan increïbles com la viscuda ahir.

Nomès em queda afegir, visca la ràdio, sempre!

(Article de reflexió, d’Alex Barragán Bäsler)