Israel Fernández encén el Palau de la Música

El ‘cantaor’ va captivar el públic amb una actuació plena de sentiment, tancant la nit amb una ovació inoblidable.

Ahir, a les 21:00 hores, el Palau de la Música Catalana va ser testimoni d’un espectacle únic que va inaugurar la sèrie flamenca “De Cajón!” dins del festival “Ara Toca Jazz”. El protagonista va ser el ‘cantaor’, compositor i músic espanyol Israel Fernández, que, juntament amb el seu equip, va oferir una actuació memorable, deixant una empremta inesborrable en els assistents. Amb el Palau ple fins a l’última butaca, la màgia del flamenc va embolcallar aquest emblemàtic espai barceloní.

La vetllada, que va durar una hora i mitja, va estar marcada per la total entrega del públic i pel talent inigualable de Fernández. Des del principi, l’ambient es va omplir d’emoció, amb un respecte palpable per part dels assistents, que, en un gest poc habitual, van decidir guardar els telèfons mòbils i submergir-se completament en l’essència de l’art.

Una connexió màgica amb el públic

Tot i confessar sentir-se nerviós, el ‘cantaor’ va saber transformar aquests nervis en pura inspiració. “Estic nerviós per estar en un lloc com aquest (Palau de la Música Catalana). Per aquest motiu, faré el que més m’agrada: cantar. D’aquesta manera, els nervis desapareixeran”, va comentar l’artista, que aviat va demostrar que a la seva veu només s’hi percebia una cosa: l’art en el seu estat més pur.

El públic, entregat completament, l’acompanyava amb exclamacions d’admiració com “Quin art!”, “Olé!” o “Endavant, Isra!”. No obstant això, quan Fernández començava a cantar, el silenci s’apoderava de la sala, i només era interromput pel compàs de les palmes que marcaven els seus companys Pirulo i Marcos Carpio, mentre Ané Carrasco afegia la percussió i els teclats, i Diego del Morao embolcallava l’actuació amb el ritme de la seva guitarra. Tot l’equip creava una atmosfera íntima i envoltant, on el flamenc ressonava amb tota la seva força i plenitud.

El piano i “La Casa Pequeña”

Un dels moments més especials de la nit va arribar quan Israel Fernández, amb humilitat, va dir: “Que em disculpi qui sàpiga tocar el piano, jo ho faig el millor que puc”. Després d’aquestes paraules, es va asseure davant el piano per tocar les primeres notes de “La Casa Pequeña”, una malaguenya de la seva autoria, publicada l’any 2020. El públic no va trigar a acompanyar la seva veu, cantant a l’uníson: “La casa pequeña donde nos quisimos. Es verdad que era pequeña. Y para qué quiero yo un castillo, si no te tengo a mi vera”. Va ser un moment ple de sentiment, on va quedar clar que Israel Fernández és un artista complet, capaç d’emocionar tant amb la seva veu com amb les tecles del piano.

Diego del Morao, un dels grans protagonistes

Un altre dels instants més recordats de la nit va ser quan Fernández va retre homenatge al seu inseparable company, el guitarrista Diego del Morao. “Vull donar les gràcies a una persona que sempre m’acompanya, el Diego”, va comentar Israel abans de deixar-li l’escenari per a un “solo de guitarra” que va fer vibrar el públic. Entre palmes i exclamacions d’admiració, el guitarrista s’emocionava amb certa timidesa per la quantitat de persones presents.

Un apoteòsic final per buleries

El clímax de la nit va arribar amb una interpretació per buleries que va durar més de sis minuts. La intensitat del cante, la guitarra i les palmes van aconseguir allò que semblava impossible: aixecar tot el públic dels seus seients en una ovació prolongada que es va estendre per més d’un minut. L’emoció es palpava a l’ambient, i Fernández, visiblement commogut, va oferir un últim esforç per tancar la nit de manera apoteòsica.

El flamenc, l’art més pur

La nit al Palau de la Música Catalana va ser un recordatori de l’essència del flamenc: un art que no només s’escolta, sinó que se sent en el més profund de l’ànima. Com va dir Nietzsche, “la vida sense música no tindria sentit”, però ahir a la nit  es va demostrar que el flamenc dona un nou significat a aquesta afirmació. El públic, profundament commogut, va marxar amb la certesa d’haver presenciat alguna cosa més que un simple concert. “La veu d’un àngel ha arribat a la terra, i aquest àngel es diu Israel Fernández”, podria ser el pensament comú entre els assistents.

Israel Fernández va demostrar una vegada més que és una de les grans promeses del flamenc actual, i la seva actuació al Palau de la Música Catalana quedarà gravada a la memòria de tots els presents com una nit d’ art i emoció.