El conflicte per l’assentament de la Magòria s’intensifica: preocupació veïnal i resposta municipal

L’antiga zona del camp de futbol de la Magòria, al barri de la Bordeta, continua sent l’epicentre d’una preocupació veïnal que s’ha accentuat des de l’incendi de l’octubre passat, que va destruir bona part de les barraques i va deixar diverses persones sense llar. Des d’aleshores, el veïnat denuncia un degoteig constant de persones que s’instal·len als carrers i espais públics de l’entorn, incrementant les tensions.

Història de perills i descontent

Aquest assentament ja havia estat escenari d’un altre incendi greu la tardor del 2021, causat per l’explosió d’una bombona de butà. Tot i que el veïnat atribueix l’incendi recent a un accident similar, els Mossos d’Esquadra han confirmat que la causa va ser accidental, sense evidències de criminalitat. Això no ha minvat la preocupació dels residents, que temen una nova tragèdia a causa de l’ús continuat de bombones de gas i fogueres per part de les persones que hi viuen.

Preocupació per insalubritat i seguretat

La comunitat veïnal destaca que les persones sense llar que van perdre els seus habitatges a les barraques ara ocupen l’espai públic, utilitzant fonts municipals per rentar roba i cuinant amb llaunes d’alcohol de cremar, la qual cosa ha generat brutícia i insalubritat als carrers i parcs propers. Els veïns han expressat reiteradament la seva inquietud, temen més incendis i lamenten la degradació dels espais.

Resposta del districte i mesures municipals

La regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, ha reconegut la complexitat de la situació, subratllant la diversitat dels col·lectius que hi viuen, que inclouen famílies, persones amb malalties, addiccions i recollidors de ferralla. Segons Gil, s’ha intensificat la presència de Serveis Socials i de la Guàrdia Urbana a la zona per oferir suport i garantir la seguretat.

L’Ajuntament de Barcelona assegura que ha mobilitzat tots els serveis municipals disponibles per vincular aquestes persones amb recursos residencials alternatius. Tanmateix, la regidora ha puntualitzat que, legalment, aquestes persones es troben al que consideren el “seu domicili”, per la qual cosa, per fer efectiu un desallotjament, seria necessària una ordre judicial si no accepten marxar voluntàriament.

Aquest escenari planteja un repte per a l’administració, que busca equilibrar el suport social amb la resposta a les demandes del veïnat, que clama per solucions immediates per restablir la convivència i la seguretat.