Descobertes restes del Canal de la Infanta a Can Batlló: el veïnat reivindica la seva recuperació

La recent aparició de restes del Canal de la Infanta al seu pas per la Bordeta, a Sants-Montjuïc, ha revifat la reivindicació veïnal de conservar aquesta infraestructura històrica com a part del patrimoni de la ciutat. Les restes es van descobrir aquest novembre durant unes obres privades al recinte de Can Batlló i actualment estan sent estudiades pel Servei d’Arqueologia municipal.

Un patrimoni històric per posar en valor

El Canal de la Infanta, construït el 1819, va ser una obra clau per al regadiu i el desenvolupament agrícola i industrial del Baix Llobregat i Barcelona. Malgrat la seva importància històrica, a la ciutat no hi ha cap tram museïtzat ni recuperat, a diferència d’altres municipis on s’han restaurat i posat en valor diverses parts de la infraestructura.

Els arqueòlegs que treballen a Can Batlló han identificat una conducció d’aigua vinculada al canal principal, que algunes fonts situen travessant el recinte industrial de Can Batlló paral·lel al carrer de Parcerisa. També s’han documentat paviments ceràmics superposats i restes d’un mur d’una antiga nau industrial, aportant un context arqueològic valuós al passat industrial i agrícola de la zona.

Propostes per museïtzar el canal

A més de les restes trobades a Can Batlló, a la Marina de Port es conserva un tram d’uns 50 metres del canal, visible a tocar del cementiri de Montjuïc. Tot i que actualment està recobert de vegetació i terra, diversos veïns i col·lectius proposen una petita intervenció per recuperar-lo i museïtzar-lo com a element de memòria històrica.

Adolf Romagosa, exgerent del Port Vell i implicat en projectes de memòria de la Marina, assegura que la intervenció seria senzilla i econòmica: “Es podria arribar a un acord amb el cementiri de Montjuïc i Parcs i Jardins per finançar l’operació”. Aquesta iniciativa permetria posar en valor el patrimoni històric del districte i connectar els veïns amb el seu passat.

La lluita per preservar la memòria

La reivindicació veïnal va més enllà de les restes físiques del canal. Els col·lectius demanen a l’Ajuntament de Barcelona i altres institucions que es comprometin a protegir i divulgar aquest llegat, integrant-lo en el relat històric de la ciutat. La manca de reconeixement a Barcelona contrasta amb l’interès que ha generat en altres localitats del Baix Llobregat, on el canal ha estat restaurat i s’utilitza com a eina educativa i cultural.

La recuperació del Canal de la Infanta no només significaria preservar una part important del passat de Sants-Montjuïc, sinó també oferir a la ciutat un nou espai de memòria i reflexió sobre la seva evolució urbanística, industrial i agrícola.