Melendi: l’home que ha après a convertir les cicatrius en art

Aquesta nit, el Palau Sant Jordi de Barcelona s’ha convertit en un temple d’emocions, records i música en estat pur. Melendi, el cantautor asturià que fa 22 anys va començar a traçar el seu camí en el món de la música, ha fet un espectacle únic dins la seva gira “20 anys sin noticias”, un homenatge a una trajectòria que ha marcat diverses generacions.

Amb totes les entrades venudes, el concert ha estat molt més que un viatge musical: ha estat una celebració de vida, somnis i cicatrius compartides.

Un inici vibrant amb “El Parto”

El concert ha començat amb força amb “El Parto”, una peça que simbolitza el naixement de tot aquest projecte vital. Des del primer moment, el públic s’ha entregat completament, corejant cada vers amb passió. “Gràcies als joves, als pares que us han portat fins aquí, gràcies a tothom per ser part d’aquest viatge”, va dir Melendi, visiblement emocionat, mentre la seva mirada recorria les graderies plenes, com si volgués retenir cada rostre.

Un viatge musical ple de records

A mesura que avançava la nit, Melendi va guiar el públic per les diferents etapes de la seva carrera: des de les primeres cançons com “Sin noticias de Holanda”, que van despertar llàgrimes i aplaudiments, fins a temes més recents com “Destino o Casualidad”, que van convidar a la reflexió.

Entre cançó i cançó, l’artista es va mostrar proper i vulnerable. “Tot va començar fa 22 anys, amb somnis i sense diners, amb un fred al pit que encara em costa admetre”, va confessar, provocant una ovació atronadora del públic. Va ser impossible no emocionar-se quan va recordar aquells dies en què, segons va dir, “em deien que no una i una altra vegada”, però la seva perseverança i passió per la música el van portar a desafiar el destí.

Col·laboracions especials i moments inoblidables

Un dels moments més màgics de la nit va arribar amb la presència d’India Martínez. La connexió entre els dos artistes va ser palpable, i junts van aconseguir crear una atmosfera íntima i càlida que va omplir el Sant Jordi. També hi va haver espai per a temes més desenfadats i emblemàtics com “Barbie de Extrarradio”, que van fer vibrar les parets del recinte al ritme de les guitarres.

Tot i això, el moment més emocionant va arribar amb “Lágrimas desordenadas”, una cançó que resumeix moltes de les facetes de Melendi: l’home que ha après a convertir les cicatrius en art, que ha caigut i s’ha aixecat, que ha estimat i perdut. Milers de mòbils van il·luminar el Sant Jordi mentre el públic cantava cada vers, creant un espectacle visual que semblava un cel estrellat.

Un agraïment molt especial

En més d’una ocasió, Melendi va agrair al públic el seu suport incondicional. “Res d’això seria possible sense vosaltres: els que porteu dues dècades amb mi i els que us heu sumat pel camí”, va dir amb un somriure sincer que encara reflectia el noi somiador que volia dedicar-se a la música.

Un llegat intergeneracional

El que fa únic Melendi no és només la seva música, sinó la seva capacitat per connectar amb persones de totes les edats. Pares, fills, joves que han crescut amb les seves cançons i nous seguidors es van reunir aquesta nit per ser part d’aquest capítol inoblidable. Les emocions reflectides als seus rostres ho deien tot: Melendi no és només un cantant, és un narrador d’històries, un amic en les bones i les dolentes, un company en el viatge de la vida.

El Palau Sant Jordi ha estat testimoni d’alguna cosa més que un concert. Ha estat una nit per recordar per què la música té el poder de curar, unir i transcendir.

Foto de: Mari Carmen Longobardo