La història de La España Industrial: del Vapor Nou al Parc de l’Espanya Industrial

Foto: Barcelofilia

Fundada el 28 de gener de 1847 a Madrid per la família Muntadas, originària d’Igualada, La España Industrial va ser una de les empreses tèxtils més importants de l’Espanya del segle XIX. Amb el desig d’aprofitar les millors condicions logístiques i laborals, l’any 1851 l’empresa va traslladar les seves instal·lacions a Sants, un municipi que posteriorment seria annexat a Barcelona. Així naixia el “Vapor Nou”, la gran fàbrica que marcaria una època.

Un gegant industrial del segle XIX

La fàbrica de Sants es va inaugurar oficialment l’1 de gener de 1849. En pocs anys, va aconseguir una capacitat de producció excepcional per a l’època: el 1853 ja disposava de 41.748 fusos i 1.000 telers, convertint-se en la fàbrica més gran del país. A diferència d’altres centres de producció tèxtil, La España Industrial concentrava en un mateix espai tots els processos de fabricació, des del cardat i l’hilatge fins al teixit i l’acabat. Aquesta integració vertical era una innovació que destacava en la indústria cotonera del moment.

Compromís amb els treballadors

La direcció de La España Industrial va desenvolupar una clara vocació social, oferint una sèrie de serveis pioners per als seus treballadors. Entre aquests, hi havia una guarderia per als fills dels empleats, un menjador i espais d’esbarjo i pràctica esportiva. Aquest enfocament responia a un model paternalista, però també va servir per millorar la qualitat de vida dels seus treballadors, molts dels quals residien al barri de Sants i als seus voltants.

L’esport com a emblema: el CD España Industrial

L’any 1934, l’empresa va fundar la seva pròpia secció esportiva, que incloïa un equip de futbol, el Club Deportivo España Industrial. Aquest equip jugava en un camp proper a la fàbrica, ubicat entre el carrer Rector Triadó i el Casinet d’Hostafrancs. Amb el pas del temps, el club es va independitzar i va adoptar el nom de CD Condal, una part significativa de la història esportiva del barri.

El declivi i la transformació

El procés d’industrialització a Espanya i les successives crisis del sector tèxtil van acabar impactant negativament en La España Industrial. Les instal·lacions de Sants van mantenir la seva activitat fins a l’any 1969, quan finalment van ser clausurades. Durant anys, els veïns van reivindicar un ús comunitari per al terreny abandonat.

L’any 1985, aquestes demandes van donar fruit: l’antiga fàbrica va ser transformada en un complex residencial i en el Parc de l’Espanya Industrial. Aquest parc urbà, amb el seu emblemàtic estany i les escultures modernes, conserva part del patrimoni arquitectònic de l’antiga fàbrica, com la torre de l’aigua. Així, es va preservar la memòria d’un espai que havia estat fonamental en el desenvolupament industrial i social de Sants i de Barcelona.

Un llegat viu

Avui, el Parc de l’Espanya Industrial és un espai de trobada per als veïns, una àrea verda que combina història, cultura i lleure. Representa un exemple de com es pot recuperar i reinterpretar el patrimoni industrial per a les necessitats contemporànies de la ciutat.

Aquest parc i la història que l’envolta són un testimoni del passat fabril de Barcelona i un recordatori del paper que les fàbriques com La España Industrial van tenir en la construcció de la ciutat moderna.

Mes informació

Aquí trobareu informació sobre el camp de futbol i l’equip de La España Industrial