Orgull i passió: quan el fútbol és més que un resultat.

Si busques una anàlisi tàctica, no segueixis llegint.

Si el darrer dissabte em diuen el que passaria al Johan, possiblement, m’hauria rigut.
No parlaré dels quaranta i tants tirs… de tantes oportunitats (quan la pilota no vol entrar, no entra). Tampoc no parlaré d’aquesta nova pràctica de perdre temps fins a límits insospitats, davant els ulls d’una àrbitra, que no saber deixar clar que al camp es va a jugar i no a fer teatre.

Voldria deixar constància que la història d’amor de l’aficíó amb aquest equip no té límits. Al camp es va generar un ambient com poques vegades he sentit al Johan. L’afició va encoratjar i recolzar a les jugadores amb una intensitat increïble. Veure-les tan superiors i no ser capaces de sentenciar el partit, les va convertir per uns minuts en vulnerables. El que va portar el públic a convertir-se en un immens matriarcat defensant amb dents i ungles les seves jugadores.

En resum, en finalitzar el partit vam veure unes jugadores tristes, serioses i contrariades amb si mateixes, però sobretot, per pensar que potser havien pogut decebre’ns. Res més lluny de la realitat! Ens sentim immensament orgullos@s d’aquest equip, qui millor reflecteix els valors del Club i amb el que encara es pot gaudir del fútbol, com quan el fútbol era fútbol i no, aquesta indústria en que s’està convertint.

Gràcies per demostrar-nos una vegada més que sou les millors, sabeu guanyar i perdre amb dignitat.

ARTICLE D’OPINIÓ REALITZAT PER: Natalia Argemí