Pastora Soler emociona el Liceu de Barcelona

La nit del 17 de febrer quedarà gravada a la memòria dels amants de la bona música. Pastora Soler, una de les veus més autèntiques i apassionades del panorama musical espanyol, va tornar a l’escenari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona per celebrar tres dècades de carrera amb un concert ple de nostàlgia, gratitud i, sobretot, art en estat pur.

Des del primer minut, el Liceu es va rendir als peus d’una artista que ha conquistat generacions amb la seva veu i el seu sentiment. Vestida de blanc, amb una impressionant cua que aportava elegància i solemnitat a la seva presència, Pastora Soler va iniciar la vetllada amb un vídeo commemoratiu dels seus 30 anys de carrera. Amb la frase “con vosotros de la mano durante este tiempo“, la cantant va deixar clar que la nit no era només seva, sinó de tots els qui l’han acompanyada en aquest camí.

Un recorregut per la seva trajectòria: de Juanita Reina a Whitney Houston

El concert no va ser només un espectacle musical, sinó també un viatge personal. Pastora Soler va compartir amb el públic moments fonamentals de la seva vida i la seva carrera, des dels seus inicis cantant copla fins a convertir-se en una estrella de la música melòdica.

Amb les emocions a flor de pell, la cantant va recordar la seva primera actuació a la televisió amb només 16 anys, quan ja no era “només una promesa, sinó una realitat”, en paraules del presentador del mític Grand Prix, Ramón García. Entre confessions, va evocar la seva admiració per Juanita Reina i com va creéixer escoltant les seves cançons en cassets una i altra vegada. La nit també va tenir un espai per als seus referents internacionals, i el nom de Whitney Houston va ser el més destacat; com l’artista que la va fer madurar.

Un camí ple de roses i espines

Pastora Soler va parlar amb sinceritat sobre les dificultats que ha hagut de superar per arribar fins on és avui. “No per haver trepitjat el Liceu et relaxes, al contrari. És un privilegi tornar a estar aquí”, va confessar davant d’un públic absolutament entregat.

L’artista va recordar com, quan tenia 14 anys, un productor va viatjar fins a Sevilla per conèixer-la i, després d’una audició, li va oferir un contracte discogràfic. Aquell moment, que hauria d’haver estat un somni fet realitat, també va portar amb ell una etapa de duresa i disciplina que, segons les seves paraules, “passa factura a una nena tan jove”.

Però la seva lluita per mantenir-se fidel a ella mateixa va ser constant. “Jo volia cantar copla, però també les meves pròpies cançons”, va dir. Amb el seu àlbum “El mundo que soñé”, i, a conseqüència de les poques vendes, la discogràfica la va acomiadar. “Amb 17 anys vaig veure la primera espina. Vaig pensar: ‘Això no és per a mi, soc massa vulnerable’. Em vaig buscar una altra vida: vaig anar a la universitat, però la vocació musical no em va abandonar; al contrari, es va fer més forta“.

Èxits, amistats i moments memorables

Els anys van passar, i aviat van arribar els reconeixements: “No hay manera”, “Dámelo ya” i els primers discos d’or, aconseguits entre 1999 i 2001. L’artista va recordar amb especial afecte el suport de Justo Molinero i de Radio TeleTaxi, clau en el seu ascens.

La nit també va estar plena de moments d’afecte i reconeixement cap a les persones que han format part de la seva història. Va parlar de Manuel Carrasco, de la seva gran amiga Vanesa Martín —a qui considera una germana— i de com compartir el camí amb aquestes persones ha fet que tot sigui més especial.

Un dels moments més emotius va arribar quan va interpretar Quédate conmigo, la cançó que la va portar a Eurovisió i que es va convertir en un punt d’inflexió a la seva carrera. “Va ser una de les millors decisions de la meva vida”, va dir, mentre l’escenari es banyava en llums suaus i el públic corejava cada paraula.

Un concert amb missatge

Pastora Soler no va voler deixar passar l’oportunitat de transmetre un missatge de suport i visibilitat a la comunitat LGTBI. La seva música, que ha servit com a refugi i inspiració per a moltes persones, també ha estat una eina de reivindicació per a la llibertat i el dret a estimar sense por.

Una nit per recordar

Amb el final del concert arribava el moment dels agraïments. L’artista va expressar la seva gratitud a tots els qui han format part del seu camí i, sobretot, al públic, per mantenir viva la seva veu durant tots aquests anys.

Quan les llums es van apagar i el teatre va quedar en silenci, una cosa era evident: Pastora Soler no és només una cantant; és una narradora d’històries, una dona que ha pogut transmetre emocions i que ha compartit amb el públic cada pas del seu camí.

El Liceu va vibrar amb cada nota, amb cada mirada, amb cada paraula. I els qui hi van ser presents se’n van endur no només la música, sinó també un tros de la seva ànima.

Foto: RR.SS