Pepe i Vizio: “Ara sentim que tenim una etiqueta pròpia”

Pepe (Jose Sánchez-Vera Serrano) i Vizio (Vicente Pérez Carmona) són un duet format el 2016. Ambdós artistes han aconseguit capturar l’atenció del públic amb el seu estil únic i la seva inconfusible energia. La seva música fusiona gèneres com el rap underground i el flamenc, creant un so original i fresc. El que va començar com una amistat durant l’adolescència, quan compartien la seva passió per la música, ha evolucionat fins a convertir-se en un duet amb milions d’oients i seguidors.

Al llarg dels anys, han afrontat desafiaments, han après de les seves experiències i han treballat incansablement per trobar la seva pròpia marca, una tasca que va culminar amb la seva exitosa cançó El Patio. Aquesta cançó no només va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera, sinó que també es va convertir en un himne per a molts. Malgrat l’èxit que han aconseguit, mantenen una autenticitat i transparència que els ha fet encara més propers al seu públic.

Com neix aquest duet?

(Vizio) Neix d’una amistat de molts anys, la veritat. Ens vam conèixer gràcies a la música en plena adolescència. Sabíem que els dos fèiem música i vam començar a parlar per internet. Vam continuar gravant coses per separat fins que ens vam adonar que hi havia una química especial entre nosaltres. Al final, pujàvem temes junts sense ser oficialment un grup, fins que un dia vam dir: “Ostres, ja som com un grup.” I així va ser. Vam treure un parell de treballs el 2016, i aquí continuem.

És fàcil treballar amb un amic? Perquè a vegades pot ser complicat barrejar amistat amb feina.

(Pepe) Sincerament, no ens costa gaire. Tot ha estat molt natural i senzill. Per descomptat, sempre hi ha coses que poden molestar, però al final dius: “Vinga, si és Vicente.” I el mateix al revés. (Vizio) Sí, tenim moltes coses en comú i, sense adonar-nos-en, anem en la mateixa direcció. Ens considerem uns privilegiats per poder fer el que ens agrada i, a més, portar-nos bé.

I, precisament, la vostra amistat es va fusionar amb la passió que ambdós compartiu: la música.

(Vizio) Som afortunats, però també és cert que, quan la música deixa de ser només una passió i es converteix en feina, apareixen realitats que abans no vèiem. Tot i així, fins i tot el que sembla dolent d’aquest món segueix sent una sort per a nosaltres. (Pepe) Tots els treballs tenen les seves coses, però psicològicament aquest món és dur. Hi ha dies en què et sents un déu i altres en què creus que no vales res. La pressió constant, les bones i dolentes notícies… Tot això genera molts desequilibris emocionals. Hem après de molts baixos. La major part de la nostra carrera ha estat lluitar i lluitar. I quan arriben els alts, també cal saber gestionar-los.

Teniu por que la situació canviï i torneu enrere?

(Vizio) No, cal seguir endavant.

I ara al revés: quan vau començar, us imaginàveu arribar fins on sou ara?

(Pepe) Sí i no. Sempre vaig voler ser una estrella des de petit, però quan comences i veus la competència, et dones compte de lo difícil que és. Fa cinc anys, no hi havia tant diners per als artistes, i hi va haver un moment en què vam pensar que mai arribaria. (Vizio) Creiem que podríem tenir una posició molt més baixa, però no imaginàvem arribar fins aquí. Tenir milions d’oients, ser tendència… Mai ho havíem pensat.

Aquesta moment d’èxit va poder arribar amb la vostra cançó El Patio, juntament amb Delaossa. Què significa per a vosaltres aquest tema?

(Pepe) És un abans i un després en la nostra trajectòria. Sense dubte, ho és. I no només en números i repercussió, sinó també en so, perquè abans de fer El Patio estàvem buscant precisament això. Nosaltres mateixos vam dir: “Ara sí, això és.” Aquesta cançó, en realitat, significa molt per a molta gent, i crec que això és una cosa que sempre hem portat dins, però amb aquest tema vam aconseguir expressar-ho. Ja ho teníem dins nostre, només que no sabíem com plasmar-ho. (Vizio) Va ser un punt d’inflexió, tant per com ens ha canviat la vida com per haver trobat, finalment, el so que estàvem buscant. Hem anat construint poc a poc. Sempre hem estat molt insistents, volent millorar. (Pepe) Ens hem equivocat en algunes coses, i potser si haguéssim trobat aquest camí fa vuit anys, hauríem enlairat abans. Però també estem molt orgullosos de tot el que hem fet fins ara.

I parlant de la vostra música, com us definiríeu en poques paraules?

(Vizio) Bojos. Fusionem moltes influències, des del rap underground fins al flamenc. Hem treballat molts anys per trobar el nostre so i ara sentim que tenim una etiqueta pròpia. (Pepe) Clar, hem experimentat molt fins a trobar el que som avui.

Vindreu a Barcelona el 17 de maig, per al festival “Maleducats”. Què espereu?

(Pepe) L’any passat vam fer un sold-out a la Sala Apolo de Barcelona. Va ser un dels millors concerts de la nostra vida. La veritat és que sentim que tenim una connexió especial amb la gent de Barcelona. No sé, no sé per què és, però ho sentim en el públic. (Vizio) És una realitat, perquè anem a moltes ciutats, cadascuna té el seu, però a Barcelona sentim una màgia especial. Sentim que ens volen. (Pepe) Aquest any, el show que portem és un gran salt comparat amb el que hem fet en anys anteriors. Anem amb tot, perquè volem donar un gran salt.

Considerant que podeu repetir aquesta sensació novament a la Ciutat Comtal?

(Pepe) La veritat, més enllà de l’èxit en taquilla, espero trobar-me amb el que he viscut fins ara: un públic que em fa sentir com a casa. Allà em sento molt a gust, com si estigués amb amics, tot i que sigui professional. (Vizio) Sí, és un carinyo especial, es sent com una família.

Suposo que ja deu ser que sentiu “aquelles papallones a l’estómac”. Com gestioneu els nervis abans de pujar a l’escenari? Com es viu això?

(Pepe) Passant-ho moltes vegades, la veritat (riu). Al principi, els nervis et fan passar-ho fatal, però amb el temps aprens a gestionar-los. Ho comparo amb fer exercici: al principi sembla impossible, però després ja ni ho penses, simplement ho fas. (Vizio) Exacte. Amb el temps, l’únic que queda és no pensar-ho i seguir endavant. Saps que aquests nervis sempre hi seran, però ja no t’afecten tant. (Pepe) El curiós és que, abans, passaves dies preocupant-te per aquests minuts previs, però tan bon punt pises l’escenari, tot desapareix. (Vizio) És estrany, però just després d’aquest moment, sents una alliberació. (Pepe) Aquests minuts previs són els pitjors, però després tot s’oblida. És com córrer una marató i, de sobte, superar-la.

Us veig emocionats parlant i repassant la vostra trajectòria. Què espereu del futur? Fins on voleu arribar?

(Vizio) La idea és seguir pujant, seguir creixent, seguir aprenent i millorant. Volem ser millors músics cada dia. Volem seguir creixent, però també gaudir del procés, perquè al final, el que ens fa bé és evolucionar.