La Lleialtat Santsenca desplega una primavera cultural plena de memòria, comunitat i creativitat

Del mes d’abril al juliol de 2025, La Lleialtat Santsenca es consolida com un pol de vida comunitària a Sants, amb una programació rica i diversa que connecta història, cultura popular, arts contemporànies i pensament crític.

Amb una clara vocació de barri per al barri, La Lleialtat ha teixit un calendari d’activitats que reafirma la seva essència: ser un espai obert, participatiu i arrelat al teixit social de Sants. Des de les passejades històriques que fan memòria dels antics camins i canals que travessaven el territori, fins a les celebracions del Dia Internacional de la Dansa o la Música, cada proposta respira proximitat i compromís amb el veïnat.

La memòria, fil conductor d’una comunitat viva

Entre les activitats més destacades, trobem les visites comentades a l’edifici de La Lleialtat —”Si les parets parlessin”—, que revelen el passat obrer i cooperatiu d’aquest espai emblemàtic. Les passejades pel barri, organitzades pel col·lectiu Memòria en Moviment, ens transporten al Sants agrícola, al recorregut del canal de la Infanta i al camí ral que vertebrava la vida del barri en èpoques pretèrites.

Aquests itineraris no només recuperen la història local, sinó que la posen en diàleg amb el present, convidant a reflexionar sobre com els espais del passat configuren la identitat actual de Sants.

Teca, conversa i celebració del veïnatge

La programació comunitària continua amb iniciatives com “De teca i xerrameca”, un taller gastronòmic que barreja receptes de temporada amb l’intercanvi de sabers populars. I per fer festa grossa, no faltarà el vermut d’aniversari del Corralet, l’espai gastronòmic de La Lleialtat, que celebra un any de vida amb música i bon ambient.

Cultura per a totes les edats

La canalla també hi té un paper protagonista, amb el taller “Música i moviment en família” per a infants de 0 a 4 anys. Una proposta que vol sembrar les primeres llavors d’amor per la música i la creativitat des de ben petits.

Arts escèniques, músiques del món i teatre amateur

La Tramoia, el programa de suport a la creació de La Lleialtat, permetrà al públic conèixer de prop els processos artístics de companyies locals, mentre que el cicle “Músiques d’arreu” obre una finestra a sonoritats internacionals, des del son jarocho de Veracruz fins al jazz del trio Nacht, Williams i Cabaud.

També hi haurà espai per als escenaris més propers amb la Mostra de Teatre Amateur, que enguany ofereix clàssics com Terra Baixa d’Àngel Guimerà, obres contemporànies i comèdies amb rerefons social.

Cada dissabte, els “Vermuts a La Lleialtat” barregen música en viu, poesia sonora, màgia i bon menjar per fer de cada trobada una festa de barri.

Cinema, pensament i exposicions compromeses

El compromís social impregna també les propostes audiovisuals i de pensament crític. El “Cinema Violeta” projecta films amb mirada feminista, com Estiu 1993 de Carla Simón o Libertad de Clara Roquet, mentre que “Ciència entre amigues” obre un espai de divulgació amable sobre neurociència, tecnologia i ecologia.

Les exposicions de la temporada ens conviden a reflexionar sobre temes com la diversitat corporal amb Pelillosalamar, la resiliència del Raval davant el canvi climàtic o els rostres de dones d’arreu del món captats per Lluís Vilaró.

I per aquelles ments inquietes, el programa inclou clubs de lectura com “Lectures diverses” o “Roda el mot”, per aprofundir en la literatura des d’una mirada oberta i inclusiva.

Una aposta pel pensament crític i la resistència quotidiana

Entre les cites imprescindibles del trimestre, destaca la celebració de les Jornades contra la gordofòbia i la violència estètica (6 i 7 de juny), un espai de trobada i resistència col·lectiva davant les imposicions socials sobre els cossos.

La programació culmina amb el documental Viure la mort, que obre un debat necessari sobre la manera com la societat contemporània afronta la fi de la vida, recuperant un tema sovint silenciat.

En definitiva, la Lleialtat Santsenca demostra, una vegada més, que la cultura de base, compromesa i propera, no només és possible sinó necessària per fer barri i comunitat.