Tallat el carrer de Sants durant el desnonament de la Pepi, una veïna de 80 anys sense alternativa habitacional

Aquest dilluns al matí, el carrer de Sants ha quedat tallat a l’altura del número 192 com a conseqüència d’un desnonament que ha sacsejat la vida del barri. Josefa Viu, coneguda per tothom com la Pepi, ha estat desallotjada del pis on residia des de fa més de deu anys. Té 80 anys i, malgrat haver cotitzat durant 45 anys, no disposa d’una pensió suficient per fer front als preus actuals del mercat de lloguer.

La situació ha mobilitzat diversos col·lectius veïnals, especialment el Grup d’Habitatge de Sants, que ja havia aconseguit ajornar dues vegades l’ordre de desnonament amb accions de pressió i concentracions solidàries. Tot i així, aquest matí s’ha desplegat un fort dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra per executar el desnonament, en una escena cada cop més habitual als barris de Barcelona.

La Pepi es va quedar sense contracte de lloguer després de la mort de la propietària de l’habitatge, a principis de 2023. Els hereus van decidir vendre el pis, i no li van renovar el contracte. Tot i buscar alternatives dins de les seves possibilitats —uns 800 euros mensuals—, no ha pogut accedir a cap habitatge per sota dels 1.000 euros al barri ni als voltants. El desnonament ha estat el cop definitiu a una situació ja de per si precària, agreujada per la manca d’opcions assequibles per a la gent gran.

Actualment, la Josefa està allotjada en un hostal finançat pels serveis socials municipals i ha hagut d’enviar totes les seves pertinences a un guardamobles. Des del Grup d’Habitatge de Sants denuncien que “l’Ajuntament arriba tard i malament” i alerten que la situació de la Pepi no és un cas aïllat: “És una veïna estimada i coneguda, però com ella n’hi ha moltes més. Cada setmana tenim desnonaments al barri”.

Des de fa anys, el barri de Sants viu un procés accelerat de gentrificació. Els veïns denuncien l’augment imparable dels lloguers, la proliferació d’habitatges turístics i de temporada, i la poca eficàcia de les polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge. “Aquest no és només un desnonament, és el símptoma d’un model de ciutat que expulsa la seva gent gran”, afirmaven avui alguns concentrats.

La imatge d’aquest dilluns al matí —amb contenidors tallant el trànsit, pancartes reclamant el dret a viure al barri i una presència policial contundent— resumeix un conflicte que va molt més enllà d’un cas individual. És la història de la Pepi, però també la de centenars de persones atrapades entre l’especulació immobiliària i una administració que no arriba a temps.