Josefa “Pepi”, 80 anys, desnonada a Sants sense alternativa

Josefa Viu, coneguda al barri de Sants com la Pepi, ha estat desnonada del pis on vivia des de fa una dècada. Malgrat haver cotitzat 45 anys i ser sempre puntual amb el lloguer, la mort de l’antiga propietària el 2023 va activar una batalla legal: els hereus van anunciar que volien vendre el pis –per després cedir-lo a un dels nets– i no van renovar-li el contracte. La Pepi, que pot pagar com a màxim uns 800 € amb la seva pensió, no ha trobat cap habitatge al mercat per sota de 1.000 €. Davant la impossibilitat de fer front als nous preus i sense l’opció d’una “vinguda hipoteca”, va esgotar altres alternatives –fins i tot vivint temporalment en un hostal ofert pels serveis socials mentre traslladava les seves coses a un guardamobles.

Cronologia del cas:

1. Febrer 2023: Després de la mort de la propietària original, els hereus informen la Pepi que volen vendre el pis. Ella afirma haver rebut “pressions continuades” per marxar del pis.

2. Juliol 2023: Segons el Grup d’Habitatge de Sants, els fills de l’antiga propietària van decidir recuperar l’immoble per a un dels seus nets. El contracte del seu fill acabava al juliol, però la família no el va notificar a la llogatera perquè no es renovés automàticament.

3. 27 de maig 2025: El segon intent de llançament queda ajornat gràcies a una concentració de mig centenar de persones convocada pel Grup d’Habitatge de Sants i a la falta d’efectius policials. L’Ajuntament continua exigint més temps als hereus per buscar una solució digna per la veïna.

4. 2 de juny 2025: S’executa el desnonament amb un ampli desplegament dels Mossos d’Esquadra (unitats ARRO i BRIMO). Malgrat la protesta veïnal tallant el carrer de Sants, la Pepi entrega les claus després d’una estona “lluita” amb la policia. A la una del migdia ja abandonava el portal on havia viscut des de juny de 2014. Segons el Grup d’Habitatge, sempre ha estat al corrent de pagament, però “no li han volgut renovar el lloguer” després de la mort de la propietària.

Imatge de la concentració veïnal al carrer de Sants l’1 de juny de 2025, quan Mossos d’Esquadra desplegats amb furgonetes policials executaven el desnonament de la Pepi. Després de la llançament, l’Ajuntament li ha facilitat un allotjament temporal i un servei de guardamobles, i ha considerat el seu cas “prioritari i urgent” dins la borsa de lloguer socia.

Declaracions de la Pepi i dels col·lectius d’habitatge

Durant els actes de protesta, la Pepi va prendre la paraula visiblement emocionada per agrair el suport rebut. Va dir: “M’agradaria quedar-me per aquí perquè és el meu barri… Són onze anys de vida: he fet amistats, coneguts, de tot… Si he de marxar, no passa res. Estic molt contenta que estigueu tots al meu costat i doneu suport”. També va explicar que és independent, sense fills, i que “només demano un pis, si pot ser de dues habitacions, amb ascensor –tinc mobilitat reduïda– i un plat de dutxa”.

Els col·lectius veïnals i d’habitatge han denunciat reiteradament la situació: el Sindicat d’Habitatge de Sants i el Grup d’Habitatge de Sants remarquen que amb 800 € de pensió no es troba cap lloguer “digne” a la ciutat. Denuncien que els serveis socials només li han ofert un alberg o una residència geriàtrica (a 1.200 €/mes) i la qualifiquen de no vulnerable únicament pel fet de cobrar pensió. Segons el Grup d’Habitatge, aturar un tercer desnonament ja era molt difícil i, en tot cas, no havia donat alternatives reals a la Pepi. Diuen: “No necessita calefacció ni res, només un pis de dues habitacions amb ascensor”, recordant les seves paraules davant de Serveis Socials.

Veïns de Sants i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) s’han sumat a la protesta, cridant contra l’especulació i els fons inversors. En una manifestació recent denunciaven que “els fons d’inversió estan especulant amb els nostres habitatges” i alertaven que el lloguer ha pujat un 33,5% al barri en sis mesos. En el cas de la Pepi, però, la propietat resulta ser una dona particular de 75 anys (mare dels hereus), no pas un gran fons. L’advocat de la Pepi ha explicat que aquesta propietària assegura que només disposa d’aquest pis i el necessita per al seu fill. Malgrat això, el Grup d’Habitatge sosté que “sabem que [ella] té una opció per viure” i que la família ja disposa de més immobles.

Resposta institucional i policial

L’Ajuntament de Barcelona ha seguit d’aprop el cas. Fonts municipals confirmen que la Pepi ha acceptat l’oferta d’un allotjament temporal en un hostal de l’Esquerra de l’Eixample, on s’hi instal·larà almenys quinze dies, ja que cal esperar assignar-li un pis social adequat. També li van facilitar un servei de guardamobles per guardar les seves pertinences. El consistori ha qualificat el seu cas de “prioritari i urgent” dins la borsa de lloguer social, i continua fent seguiment i acompanyament a través dels serveis socials i d’habitatge. Tot i això, critica la manca de més alternatives reals: el Grup d’Habitatge de Sants subratlla que les solucions provisionales (com allotjament d’emergència) “no són dignes i es troben en molt mal estat”.

Pel que fa a la Generalitat, els principals actors polítics a Catalunya (totes les forces amb representació) han manifestat en general suport a la legislació de contenció de desnonaments, però no s’ha publicat cap posició específica sobre aquest cas. La Conselleria de Justícia i Drets (que tramita l’EMIERA) recorda que només poden intervenir fins on la llei ho permet, i el desnonament per via judicial, amb contracte finalitzat, es va portar a terme dins la legalitat vigent.

Els Mossos d’Esquadra han estat l’encarregat d’executar el llançament, amb un ampli dispositiu antiavalots que fins i tot va tallar el trànsit al carrer de Sants. Una cinquantena d’agents (incloent-hi dotacions de l’ARRO i la BRIMO) es van desplegar per assegurar l’operació. Durant els minuts previs a l’entrada, vuit veïns -alguns fins i tot saludant emocionats des dels balcons- es van acostar a acomiadar-se d’ella. Finalment, després d’uns tensos instants de resistència pacífica per part d’alguns concentrats, la Pepi va optar per marxar entregant les claus sense que hagués d’aplicar-se la força física.

Gentrificació i mercat immobiliari a Sants

El cas de la Pepi s’emmarca en un barri que viu un procés intens de gentrificació i encariment dels habitatges. Segons dades oficials, el lloguer mitjà al districte de Sants-Montjuïc el 2023 va arribar als 1.032 € al mes. Aquest increment ha estat exponencial en les últimes dècades (s’estima un +191% des de l’any 2000) i els col·lectius veïnals alerten de pujades del 30% en mig any. Els nous projectes urbanístics al voltant del recinte Fabra i Coats o la futura estació intermodal de Sants contribueixen a aquesta pressió immobiliària. Ho resumeixen així residents i activistes: “Un turista més, una veïna menys” – ja que molts pisos són reorientats cap a lloguers turístics o vendes especulatives.

En aquest context, la Pepi no és un cas aïllat. En anys recents s’han viscut protestes similars a altres barris (Vallcarca, Verdum…) i fins i tot a Sants mateix. L’any 2023 l’Ajuntament va exercir el dret de retracte per comprar un bloc al carrer de Leiva, evitant que un fons inversor l’adquirís i expulsés els llogaters. Organitzacions com la PAH o el Sindicat d’Habitatge assenyalen que a Barcelona els grans propietaris –des de fons voltor fins a bancs– han provocat moltíssimes situacions com aquesta. Per exemple, l’organització La Directa documenta que el fons Talisman Capital va comprar 433 habitatges de la Sareb a Sants per forçar desnonaments i vendre’ls, negant qualsevol opció de lloguer social. Encara que la propietat de la Pepi sigui familiar (no un fons), el conflicte posa de manifest la dinàmica expansiva del mercat immobiliari i la pressió sobre els veïns de més edat o amb pocs recursos.

Cap a on?

Aquest desnonament ha encès la indignació i la solidaritat veïnal. La Pepi mateixa ha reclamat mantenir vincles amb Sants (“el meu barri”) malgrat haver de marxar lluny. Els grups de suport insisteixen que, segons la Llei 24/2015 catalana, cal garantir una alternativa d’habitatge abans d’efectuar qualsevol llançament, sobretot amb una persona gran i sense família pròxima. Per ara, ella només pot esperar un pis de lloguer social adequat a la seva jubilació. Els polítics locals, des de la regidoria d’Habitatge fins als partits del Parlament, en principi defensen mesures socials, però els moviments veïnals argumenten que cal transladar urgència a accions reals. El cas de la Pepi posa en relleu totes les esquerdes del model habitacional actual: una resident de tota la vida expulsada per la pujada del preu, amb l’únic recurs de l’estructura pública d’emergència.

Fonts: Aquest reportatge es basa en informacions de mitjans fiables i comunicats públics: articles del Tot Barcelona, Betevé, Diari de Barcelona, RAC1/ACN i La Ciutat totbarcelona.cat beteve.cat diaridebarcelona.cat  rac1.cat laciutat.cat, així com declaracions i testimonis recollits per aquests mitjans.