Marc Márquez fa màgia i qüestiona el regnat de Bagnaia

Aquest cap de setmana ha tornat a brillar amb força una figura que mai no desapareix del tot: Marc Márquez. El pilot de Cervera, vuit vegades campió del món, ha demostrat que quan es troba còmode, en forma i amb el material adequat, és pràcticament imbatible. Pole position, victòria a la cursa sprint i domini absolut a la pista. Un avís clar que demà, diumenge, pot ser un altre recital.

El camí no ha estat exempt d’obstacles. Durant els primers metres de la sortida, un lleu toc amb el murcià Pedro Acosta va entelar la seva sortida. Segons Márquez: “He fet una sortida dolenta i és normal tocar-se amb un pilot quan surts malament. Pedro, en canvi, ha sortit bé, i això ha fet que no m’esperés trobar-me així amb ell. És una cosa molt habitual”, explica amb naturalitat. La situació, lluny d’afectar-lo, semblava motivar-lo encara més.

Un podi Ducati

El podi ha tingut un clar accent Ducati. Al costat de Marc, el seu germà Àlex Márquez i el murcià Fermín Aldeguer han signat un triplet que es va convertint en habitual aquesta temporada. És la segona vegada que tots tres comparteixen els graons més alts, fet que diu molt tant del seu talent com de la superioritat de les Ducati .

“Quan he vist que en Marc sortia malament, he pensat que potser tindria una oportunitat”, explica Àlex Márquez. “No sabia en quina posició estava, creia que setè o vuitè. Però després m’he adonat que, fins i tot amb un error, continua estant a un nivell altíssim”. A la pregunta sobre si pensa en el campionat, va ser sincer: “He intentat controlar-me pels punts que hi havia en joc. Còrrer el risc d’intentar superar algú que ha estat tres o quatre dècimes més ràpides tot el cap de setmana, considero que no val la pena”.

Pel que fa al títol, Àlex reconeix que mira més cap a en Pecco Bagnaia que no pas cap al seu germà: “Ningú s’imaginava que hi hauria aquesta diferència entre en Pecco i nosaltres. Per a nosaltres, aquest segon lloc ja és un regal. Mirem cap al títol? Bé, el que fem és lluitar, tot i que fer-ho amb un tipus com en Marc serà difícil”, sentencia.

Pecco Bagnaia i la corona de Ducati 

La gran decepció al box de Ducati ha estat evident amb els resultats del Pecco Bagnaia. El dues vegades Campió del Món de MotoGP ha tancat la jornada en una sorprenent dotzena posició, sent el pitjor classificat entre els pilots Ducati.

Amb un rostre seriós, Bagnaia admetia que no travessa el seu millor moment: “La relació amb en Marc és totalment normal. Estem revisant tots els resultats per entendre què està passant. Al principi era una cosa, i després n’ha estat una altra”. Els rumors sobre si la pressió per defensar el títol, o fins i tot les tensions internes a Ducati, estan afectant el seu rendiment, comencen a agafar força. Està perdent Bagnaia la confiança just quan més la necessita?

Mir i Fernández: dues caigudes, molts dubtes

No ha estat un dissabte fàcil per als pilots de casa. Joan Mir, que semblava recuperar una mica de ritme aquest cap de setmana, va anar a terra després d’un toc amb Jack Miller. “És clar que ha estat el pitjor dels enfrontaments que he tingut amb ell. Ha intentat fer una cosa que no entenc. Ell no ha caigut, però jo sí”, lamenta el mallorquí, visiblement frustrat. A això s’hi suma la situació d’una Honda que encara no troba el camí aquest any.

Tampoc ha estat el millor dia per Augusto Fernández. El pilot de l’equip provador de Yamaha va haver d’abandonar sense saber exactament per què. “Estic provant moltes coses. He hagut d’abandonar per raons que ni jo mateix sé. El meu estil de pilotatge s’assembla més al de Fabio [Quartararo], però provo coses per a tothom.”, reconeix davant dels micrófons d’Ona de Sants Montjuïc per a l’espai On The Track.  Les seves paraules reflecteixen una barreja de desconcert i frustració, una sensació que també comparteix Àlex Rins, que deia: “Quan em van donar la moto del Fabio, jo no sabia portar-la bé. Ell depèn molt de l’electrònica, i jo de sentir la moto”.

Acosta: talent pur que reclama millors eines

Pedro Acosta ha acabat la cursa d’avui en cinquena posició, un resultat que per a molts seria bo, però que per al murcià té gust agredolç. “Jo el que vull és gaudir. Ara bé, només en gaudeix un: el que guanya. Per a mi, un cinquè lloc em sap com un dotzè”, afirma amb sinceritat.

Acosta, una de les grans promeses del motociclisme estatal, no amaga la seva admiració per Fermín Aldeguer, però també reconeix la diferència entre les seves motos: “Estic molt content per ell, però és clar que m’agradaria tenir la seva moto. Ell té una Ducati, i jo no tinc la mateixa eina.” Les seves declaracions reflecteixen un desig clar de competir en igualtat de condicions amb els pilots punters.

Conclusió: Marc, el patró; Ducati, la incògnita

Aragó ha confirmat allò que molts ja intuïen: Marc Márquez ha tornat, i no de qualsevol manera. Ho fa amb una ambició renovada, un domini aclaparador i una confiança que recorda els seus millors anys. Al seu costat, el seu germà Àlex i Fermín Aldeguer refermen el poder català i espanyol a MotoGP.

Mentrestant, el caos regna a Ducati, on Bagnaia sembla desorientat i superat per les circumstàncies. Serà aquest l’any en què el tron canviï de mans?

Amb el diumenge encara per disputar-se, tot està per decidir. Però si una cosa ha quedat clara avui, és que Marc Márquez ha tornat a fer el que millor sap: guanyar, fins i tot quan comença perdent.