Sergio García Dols: “Encara he de demostrar molt”

juny 7, 2025 7

Ser pilot del Mundial de Motociclisme és molt més que una professió: és un repte constant, una manera de viure. La passió, la paciència i la disciplina són algunes de les eines essencials per recórrer aquest camí exigent i apassionant. Entrevistem Sergio García Dols (Castelló, 2003), actual pilot de Moto2, qui respira l’olor de benzina des de la infantesa.

Quan va començar la teva passió per les motos?

Al meu pare sempre l’han apassionat profundament les motos. Ha estat un gran aficionat durant tota la seva vida, fins al punt de participar en algunes curses, tot i que sempre des d’un vessant amateur. Aquesta passió el va portar a obrir el seu propi taller mecànic, i que està situat just sota el pis on vivim. Així doncs, des de ben petit, per anar a l’escola o simplement per sortir de casa, sempre havia de travessar aquell espai ple de motors.

He estat en contacte amb el món del motociclisme des de molt jove. Amb només tres anys vaig pujar per primera vegada a una moto. Encara recordo que duia rodetes, com una bicicleta. A mesura que han passat els anys, tant el meu pare com jo hem anat progressant en aquest àmbit, superant etapes junts.

Què se sent la primera vegada que puges a una moto?

Et diria que no me’n recordo, perquè tenia només tres anys… Però sí que passa quan puges de categoria i proves una moto nova. Sempre impressiona molt. Fa respecte. És una màquina amb què anem molt de pressa, ens hi juguem molt, i aquest respecte és necessari per poder gaudir-ho plenament.

I als teus pares, no els feia por que comencessis tan jove?

A la meva mare, segurament, sí. Li feia més respecte. Però el meu pare sempre ha estat més decidit, i m’ha deixat fer el que m’agradava, sempre dins d’un cert ordre. Ara, la meva mare ho viu amb més tranquil·litat. Mira totes les curses —tot i que amb nervis—, però ja no ho passa malament.

Tenies algun ídol de petit que encara admiris?

Sí. Vaig créixer amb l’etapa inicial del Marc Márquez, quan competia a 125 cc, després a Moto2 i, finalment, a MotoGP. Sempre he estat molt fan seu. Tant de bo arribi a fer la meitat de tot el que ha aconseguit el Marc (riu). També admiro molt el Dani Pedrosa. Em sento identificat amb ell. És un pilot a qui li tinc molt respecte.

Afortundament, has coincidit amb ells al paddock.

Amb el Marc, sí, des de petit. El vaig conèixer en entrar al Mundial, i sempre he sentit molt respecte cap a ell. El que ha fet sobre la moto és admirable. Tornar després d’una lesió, pujar de nou a la moto, amb un equip que no estava al 100%… És increïble. Al Dani el vaig conèixer fa un o dos anys, i em va fer molta il·lusió. Sempre he pensat que no se li ha reconegut prou tot el que ha fet. Per mi, és un dels millors pilots de la història.

De tu mateix, què destacaries com a pilot?

La meva constància i no rendir-me mai. He passat per moments difícils en aquest món, però sempre he tirat endavant. Crec que tinc bones qualitats sobre la moto i dono el 100% cada vegada que surto a pista.

Parles amb poca seguretat. Et costa valorar tot el que estàs aconseguint?

Sí. Crec que ho valoraré el dia que deixi de competir. Quan miri enrere i pensi: “Mira tot el que he fet.” Ara mateix no, perquè vull aconseguir molt més. No em conformo.

Mai t’has plantejat deixar-ho?

No, mai. Hi ha moments complicats, però mai m’ha passat pel cap deixar-ho. També he tingut una vida diferent de la dels meus amics, i això fa pensar. Amb quinze anys ja era al Mundial, en plena ESO. Em vaig perdre més de mig curs, tot i això vaig aprovar, però era molt difícil compaginar-ho. Estudiar i entrenar és gairebé incompatible. Ara, que entreno dues vegades al dia, seria impossible. Potser un dia, si la cosa no va bé, torno a estudiar.

Si no fossis pilot, què t’agradaria ser?

Tinc gustos una mica curiosos (riu). M’agraden molt els animals, crec que seria ramader. També m’agrada molt anar en bici, així que potser alguna cosa relacionada amb l’esport. Però si fos fora del món esportiu, segurament em dedicaria al camp.

Tens animals?

He tingut cavalls.

Parlant d’animals, sovint comparen les motocicletes amb animals. Aquesta temporada, amb què et quedes fins ara?

Et diria que amb res. He tingut una lesió complicada, em van haver d’operar dues vegades, i a la tornada no m’he acabat de trobar bé. Encara he de demostrar molt i continuar aprenent.

Et molesta que et comparin amb la temporada passada?

No, perquè crec que l’any passat vaig demostrar molt, sobretot a l’inici. Després es va complicar, però el potencial hi és. Aquest any és diferent. La moto és més complicada, la categoria és molt exigent i costa destacar. Però crec que és possible.

Parlem de música. T’agrada?

Més o menys. Sí, escolto força música. Escolto molt flamenc. També em poso reggaeton si surto de festa, però m’agrada molt el sud, m’hi sento identificat, tant amb la gent com amb les seves tradicions.

Una cançó de flamenc que t’agradi?

En tinc moltes, però per exemple “El Barrio”. M’agrada molt.

Tens algun ritual abans de les curses? Escoltes alguna cançó en concret?

No tinc cap cançó fixa, però sí que em poso música. El que intento és seguir sempre la mateixa rutina: canviar-me a la mateixa hora, fer el mateix escalfament… Més que superstició, és ordre.