Models comparats: Olzinelles 30 i La Lleialtat Santsenca

Comparativa basada en criteris de gestió cívica, participació veïnal i usos comunitaris. La Lleialtat representa un model consolidat de cogestió amb suport municipal. La proposta per a Olzinelles 30, segons les entitats, encara no garanteix aquests elements clau.

El debat al voltant de la gestió de l’edifici d’Olzinelles 30 se situa en un context més ampli sobre com s’han de governar els espais públics amb vocació comunitària. En aquest sentit, el model que es proposa des de les entitats per a l’antic local del Centre Social de Sants té com a principal referent La Lleialtat Santsenca, també ubicada al barri de Sants i actualment gestionada per la Coordinadora d’Entitats de la Lleialtat Santsenca (CELS).

1. Un espai públic amb gestió ciutadana

La Lleialtat és un equipament municipal, però la seva gestió no està delegada a una empresa privada ni al mateix Ajuntament, sinó que és assumida pel teixit veïnal, mitjançant una fórmula de gestió cívica. Això implica que:

• Les entitats del barri participen directament en les decisions sobre l’ús, el funcionament i la programació de l’equipament.

• El projecte té un Pla d’Usos aprovat col·lectivament que estableix criteris d’equitat, rotació, inclusió i retorn social.

• L’Ajuntament aporta una dotació pressupostària pública per cobrir les despeses de funcionament, mentre que les entitats mantenen l’autonomia en la gestió quotidiana.

Aquest model es fonamenta en la co-responsabilitat i reconeix el valor que aporta el capital social del territori en la cura i dinamització dels espais comuns.

2. Comparativa amb la proposta municipal per a Olzinelles 30

En contrast, el model que l’Ajuntament ha suggerit —segons les entitats implicades— per a Olzinelles 30 preveu una distribució compartimentada dels espais entre diverses entitats, però sense una coordinació comuna ni criteris participatius compartits. Això comportaria:

• El risc de fragmentació del projecte, amb espais tancats i usos discontinus.

• La pèrdua de capacitat d’organització conjunta, que històricament havia estat clau al Centre Social de Sants.

• Una gestió més burocràtica i menys adaptada a les dinàmiques comunitàries, amb menor incidència en l’autonomia veïnal.

Les entitats impulsores, per tant, reclamen que Olzinelles 30 pugui seguir el model de la Lleialtat: un espai obert, multifuncional, transparent i autogestionat, que doni servei a tot el barri i actuï com a punt de trobada intergeneracional i intercultural.

Conclusions: un precedent que reforça la demanda

El cas de La Lleialtat demostra que la gestió cívica és viable, sostenible i enriquidora per al conjunt del teixit associatiu. Amb més de 60 entitats usuàries i centenars d’activitats anuals, el seu impacte social i cultural és innegable. La proposta de replicar aquest model a Olzinelles 30 no parteix de zero, sinó que recull una trajectòria històrica d’autoorganització i una voluntat clara del veïnat de Sants de seguir sent protagonista en la gestió dels espais públics.