Barcelona dona el tret de sortida al Pride amb una crida emocionant a l’autenticitat i la llibertat

El pregó d’Àngel Llàcer encén el Pride 2025 amb emoció, referents culturals i un missatge clar: no cal demanar perdó ni permís per ser qui som

Aquest dijous, el Pride Barcelona 2025 ha començat amb un pregó carregat de sentiment i contundència, a càrrec de l’actor, director teatral i presentador Àngel Llàcer. Davant d’un públic entregat a la plaça Universitat, Llàcer ha pronunciat un discurs que no només ha servit per obrir oficialment les celebracions, sinó també per recordar, commoure i empoderar.

Amb un to proper però ferm, ha defensat que la comunitat LGTBIQ+ no ha de demanar ni perdó ni permís per existir. “Quan som autèntics, quan som reals, ens estimem”, ha declarat, posant en valor la identitat i la llibertat com a eixos fonamentals de la lluita.

Llàcer ha assenyalat que, per molt que el col·lectiu faci camí, encara avui es troba amb mirades de rebuig i formes subtils d’invisibilització. I ha estat clar: “No ens podem permetre que se’ns invisibilitzi. Hem vingut a defensar la possibilitat de ser lliures”.

La cultura com a trinxera i com a casa

Un dels moments més destacats del pregó ha estat quan Llàcer ha homenatjat diversos referents culturals que han obert camí des de l’art, la literatura i el cinema. Ha esmentat noms com Federico García Lorca, Mercè Rodoreda, Pedro Almodóvar o Terenci Moix, entre d’altres, i ha deixat anar una reflexió poderosa: “Què seríem sense aquests referents? Està clar que no seríem els mateixos. Seríem més grisos i més ignorants”.

Aquest reconeixement a la cultura ha tingut un doble valor: d’una banda, com a espai de visibilitat i expressió, i de l’altra, com a territori simbòlic on moltes persones LGTBIQ+ han trobat refugi, comunitat i veu pròpia.

Llàcer ha fet autocrítica, també, en relació amb la societat. Ha assenyalat la paradoxa que sovint es viu als escenaris i fora d’ells: “Els mateixos espectadors que demanen autenticitat als actors, després no accepten la mateixa autenticitat en altres contextos: a l’escola, al metro, en un restaurant”. Un toc d’atenció necessari per recordar que l’acceptació no pot tenir límits ni condicions.

Música, festa i orgull als carrers

Amb el pregó com a punt d’arrencada, han començat també els concerts, DJ sets i espectacles que s’allargaran fins dissabte. El Pride Barcelona s’organitza enguany en dos escenaris principals, un situat a plaça Universitat i l’altre al passeig de Lluís Companys, al costat de l’Arc de Triomf.

Aquest dijous el públic ha pogut gaudir d’actuacions de Hugo Marlo, Anier, Sofia Coll, Fades, així com d’un espectacle drag vibrant amb La Patrick, Sílfide Drag i Divine. L’ambient ha estat de celebració però també de consciència, amb estètica festiva i fons reivindicatiu.

Entre els artistes destacats d’aquesta edició hi ha Chanel, Mónica Naranjo, Melody, Samantha Hudson, Yenesi, Belén Aguilera i noms internacionals com Tommy Cash, que va representar Estònia a Eurovisió 2025.

Una manifestació que travessa la ciutat amb orgull

El punt culminant del Pride arribarà dissabte, amb la tradicional manifestació de l’Orgull LGTBIQ+, que enguany comptarà amb 57 carrosses i un recorregut que travessarà el cor de Barcelona. Començarà a la plaça Universitat, pujarà per la Gran Via de les Corts Catalanes, passarà per la plaça Tetuan i baixarà pel passeig de Sant Joan fins arribar a l’Arc de Triomf.

Allà es faran parlaments institucionals i una gran festa final amb actuacions de Nebulossa, Edurne, Chanel i Mónica Naranjo, entre altres artistes.

A més, aquest any, el Pride comptarà per primer cop amb la participació de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), que desfilarà amb un autobús propi decorat per a l’ocasió, com a gest de compromís públic amb la diversitat i la igualtat.

Una ciutat que s’estima i es reivindica

La previsió de l’organització és que més de 400.000 persones participin en les activitats del Pride Barcelona 2025. Un èxit que demostra que el compromís ciutadà amb la causa LGTBIQ+ no és només una festa puntual, sinó una expressió col·lectiva de resistència, de memòria i de futur.

Aquest any, amb l’eix temàtic posat en la contribució cultural del col·lectiu, Barcelona es reafirma com una ciutat oberta, plural i orgullosa, que defensa els drets i les veus que durant massa temps han estat silenciades.

I si el pregó d’Àngel Llàcer ens ha deixat un missatge per emportar-nos a casa, potser és aquest: Estimar-se a una mateixa és l’acte més revolucionari de tots. I ser autèntics, sense demanar permís, és el camí cap a una societat més justa.

El Pride és molt més que colors i escenaris: és memòria, és lluita i és futur. Barcelona ja batega amb orgull. I tu, t’hi sumes?