Barcelona s’omple de llum, orgull i reivindicació en un Pride històric: “Sense el col·lectiu, el món seria gris”

Barcelona ha tornat a vibrar amb la força imparable del Pride BCN, una de les celebracions més esperades i estimades de l’any. Des de primera hora de la tarda, milers i milers de persones han omplert la plaça Universitat per començar un recorregut que ha tenyit de colors, lluites i alegria els carrers del centre fins arribar al passeig Lluís Companys. Allà, la música, la dansa i les emocions han esclatat fins ben entrada la matinada.

Amb el lema “Cultura LGTBQIA+: Cultura universal”, la manifestació d’enguany ha estat un clam vibrant a favor de la diversitat, l’art i la llibertat. Un crit col·lectiu contra la censura i les onades reaccionàries que volen esborrar drets guanyats amb suor, coratge i dignitat.

Un mar d’esperança, lluita i orgull

Més de 200.000 persones han format part d’aquesta gran onada d’orgull, que ha comptat amb 57 carrosses carregades de missatges, ritme i reivindicació. Entre plomes, purpurina i pancartes, s’hi respirava una energia col·lectiva de resistència i celebració. Perquè estimar, ser i existir mai no hauria de ser un acte de valentia. Però ho és. I aquest dissabte, Barcelona ha tornat a dir ben alt: “Aquí estem i no farem ni un pas enrere.”

Veus que no callen

El Pride ha comptat amb el suport institucional de figures com l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la ministra d’Igualtat, Ana Redondo; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i la consellera d’Igualtat, Eva Menor, entre altres.

Redondo ha deixat clar que “ens trobem davant una internacional de l’odi” i que és moment d’avançar. Ha recordat també que les primeres manifestacions de l’orgull a l’Estat es van fer a Barcelona, a finals dels anys 70, i ha anunciat el respatller del Govern a la candidatura de la ciutat per acollir el WorldPride 2030.

Urtasun, emocionat, ha afirmat que “avui és un dia de felicitat, de drets i d’amor”, mentre que Collboni ha reivindicat “la llibertat de ser i d’estimar” com un pilar fonamental de la ciutat. Menor, per la seva banda, ha estat contundent contra “la LGTBIfòbia i la intolerància”: tolerància zero.

Una festa per recordar

L’art també ha estat protagonista. Al final de la desfilada, al passeig Lluís Companys, noms com Mónica Naranjo, Chanel, Edurne, Nebulosa o el Barcelona Gay Men’s Chorus han fet vibrar l’escenari. Paral·lelament, la plaça Universitat ha acollit actuacions de Soleá Morente, Maria Hein, Rocío Sáiz, Valentino, La Perra i el Cari, en un cartell que ha apostat per la visibilitat i la creativitat LGTBQIA+.

Aquest ha estat, sens dubte, un Pride per a la història, no només per l’afluència, sinó per la força simbòlica que ha tornat a fer de Barcelona un far de llibertat, diversitat i amor enmig d’un món que, sovint, vol apagar els colors.

Aquest dissabte, la ciutat ha tornat a demostrar que l’orgull no és només una festa: és una lluita viva, alegre i innegociable.