Ana Morodo: “Sempre batejo les meves motocicletes”

En aquest especial dedicat al Gran Premi de Catalunya, conversem amb l’Ana Morodo, apassionada del motociclisme que comparteix amb nosaltres els seus inicis, experiències i reptes damunt de les dues rodes.

Primera entrevista.
Sí, és la primera vegada que em fan una entrevista i la veritat és que estic molt il·lusionada. Tenia moltes ganes d’expressar els meus sentiments i emocions en el món del motociclisme.

Com va començar aquesta passió?
Tot va començar quan tenia uns 15 o 16 anys. Vaig començar a conduir un ciclomotor, una Aprilia SR de la meva mare, a la qual vaig batejar com Ballenita. En aquell moment no sabia que aquella petita motocicleta despertaria en mi una passió que duraria tota la vida. Gràcies a ella vaig conèixer la meva millor amiga, la Sílvia, amb qui encara comparteixo aventures i quilòmetres. Només puc dir una cosa: gràcies a la vida per possar-me aquest món al meu camí.

Ballenita un nom molt curiós. I ara, quin nom té la seva actual motocileta?                                                                  Ara tinc una Kawasaki ZX-7.5 R, a la qual vaig posar el nom de Pepi. Sempre batejo les meves motos.

Recorda la primera vegada que va pujar sobre una moto?
Ho recordo com si fos ahir. Vaig sentir una barreja de nervis i emoció, però quan vaig arrencar vaig experimentar una sensació de llibertat i felicitat immensa. Mai ho podré expressar amb paraules.

Qui li va inspirar a fer aquest pas, malgrat el risc que comporta?
La meva mare. Ella em va donar l’oportunitat de descobrir aquesta passió. També el meu germà, que sempre m’ha donat suport i amb qui he compartit molts moments i aventures.

Què significa per a vostè anar en motocicleta?
És llibertat, desconnexió de la rutina, descobrir nous paisatges… Em fa molt feliç.

I la ruta que recorda amb més emoció?
El nord d’Espanya, sens dubte. Els seus paisatges i muntanyes et deixen sense paraules.

Què li fa gaudir més: el trajecte, la velocitat, el paisatge, la gent…?
Sempre gaudeixo del trajecte. Cada corba i cada paisatge. M’encanta explorar llocs nous i veure com tot canvia segons l’època de l’any.

I ja té té alguna ruta pendent properament?
El meu somni és travessar Itàlia i acabar als Alps suïssos. Però, a curt temini, aquest cap de setmana mateix hi aniré per França.

Té alguna anècdota divertida a la carretera?
(Riu) Sí! Un amic em va deixar provar la seva KTM 1290 Super Duke. La vaig agafar… sense claus! Jo no me’n vaig adonar i vaig seguir conduint, tot i que el marcador no funcionava. Quan vaig tornar li vaig dir: “No veia la velocitat al marcador”. I ell em va contestar: “És que les claus les tinc jo!”. A més, duia la ronyonera oberta i vaig perdre moltes coses, però per sort després les vam recuperar.

Vostè sí que sap que és l’adrenalina. Així mateix, quin ha estat el seu repte més gran sobre les dues rodes?
Conduir amb boira i pluja. Les condicions adverses requereixen molta concentració i per a mi han estat el repte més dur.

I ha estat fàcil compartir aquestes experiencies? Sovint moltes dones parlen del masclisme en el món del motociclisme. 
Personalment, no em condiciona. Crec que cada vegada les dones estem guanyant més espai en el món del motociclisme i m’encanta veure altres dones conduint. Quan en veig una penso: “Quina màquina porta!”.

Quin consell donaria a algú que vulgui començar en “aquest món”?
Si t’agraden, fes-ho. És una passio per a tothom.

Quina moto somia tenir algun dia?
Encara estic pensant la marca, però tinc clar que seria una moto de viatge, perquè és quan més he gaudit: fent quilòmetres i descobrint llocs nous.

Com s’imagina el seu futur amb la seva motocicleta. Ara té un gran repte entre mans.
Sí, ara mateix tinc un repte entre mans: participar a la Woman Ride Experience amb el 100 colls.  M’encanten els quilòmetres i els reptes, i espero poder fer-ho amb la meva amiga Sílvia. El meu somni seria entrar a l’equip Kawasaki.