El refugi antiaeri de la plaça Bonet i Muixí, un tresor ocult sota Sants que espera ser recuperat

El subsòl del barri de Sants amaga un testimoni valuós de la Guerra Civil: el refugi antiaeri número 819, situat sota la plaça Bonet i Muixí, davant l’església de Santa Maria de Sants. Aquest espai, construït amb la col·laboració veïnal per protegir-se dels bombardejos franquistes i feixistes, va romandre tancat i pràcticament intacte durant dècades fins que fou redescobert l’any 2016 en el marc d’unes obres.

Amb prop de 80 metres de galeries en forma de T, el refugi conserva encara bancs i cambres petites destinades a donar aixopluc a la població. Disposa de dos accessos: un a la mateixa plaça Bonet i Muixí i un altre a la plaça d’Iberia —aquest últim, avui inaccesible. També s’ha documentat una galeria estreta, probablement vinculada al drenatge, que actualment es troba esfondrada.

Quan es va reobrir fa uns anys, el refugi sorprenia pel seu bon estat de conservació: sense filtracions d’aigua ni esfondraments greus. Fins i tot la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra va certificar-ne la seguretat en aquell moment. Però el pas del temps i, sobretot, les obres efectuades a la zona el 2019 han provocat danys que han complicat la seva possible rehabilitació.

Avui dia, el futur del refugi 819 es troba en una cruïlla. Diversos col·lectius, com Patrimonis Invisibles i veïns de Sants, han impulsat campanyes per reclamar-ne l’obertura al públic. La seva proposta va més enllà d’una simple visita: volen convertir-lo en un centre d’interpretació de la memòria històrica del barri, vinculat a la Casa del Rellotge i a altres espais culturals de Sants. Fins ara han recollit més d’un miler de signatures i adhesions d’entitats.

Però l’Ajuntament de Barcelona ha descartat, de moment, fer-lo visitable. Els informes tècnics apunten que el cost d’una rehabilitació segura podria arribar als 300.000 euros, una inversió que no es considera prioritària dins l’actual mandat. Com a mesura intermèdia, es planteja instal·lar un atril explicatiu i una porta de metacrilat amb il·luminació interior, que permeti veure el refugi sense entrar-hi físicament. A més, s’explora la possibilitat d’oferir recorreguts virtuals en 3D per fer-lo accessible de manera digital.

Barcelona comptava amb prop de 1.400 refugis antiaeris, molts d’ells construïts amb l’esforç col·lectiu dels veïns durant els anys més durs de la guerra. Alguns, com el Refugi 307 del Poble-sec o el de la plaça del Diamant a Gràcia, sí que són visitables i formen part dels circuits de memòria democràtica. El cas del refugi 819 de Sants posa de manifest, però, les dificultats de conservar i obrir al públic aquest patrimoni en un context de limitacions pressupostàries.

Mentre el debat continua, el refugi de la plaça Bonet i Muixí roman silenciós sota terra. Un espai carregat de memòria col·lectiva que, per molts, mereix tornar a veure la llum com a record viu d’una ciutat que va resistir els bombardejos i que encara avui lluita per preservar la seva història.