Henry Evans i Brando: “La màgia és fer possible l’impossible”

Per a molts, la màgia és un misteri. Per a Henry Evans i Brando, és una manera de viure. Ens reben amb un somriure i les mans inquietes —com si en qualsevol moment pogués aparèixer una carta, una moneda o una il·lusió. Parlem amb ells sobre el pròxim congrés de màgia a Barcelona, la seva trajectòria i la fascinació eterna per fer-nos creure en l’impossible.

Comencem pel principi: què ens trobarem aquest novembre a Barcelona?

Brando: El que arriba ara al novembre és una convenció de màgia, com les que es fan de medicina o d’altres disciplines. Hi haurà conferències amb mags internacionals, gales de màgia i, sobretot, una fira màgica oberta al públic. Qualsevol persona pot venir, comprar productes de màgia i endur-se’n una mica d’aquest món a casa seva. A més, les gales també estaran obertes al públic i es podran veure números increïbles de mags vinguts d’arreu del món.

Com va arribar la màgia a les vostres vides?

Henry Evans: Jo vaig començar molt jove, als onze anys. A casa meva ja hi havia aquesta afició: la meva mare i el meu avi feien màgia, i això em va encendre la curiositat. Després vaig estudiar a l’escola de Fu Manchú, molt famosa a l’Argentina, i allà vaig descobrir que la màgia era molt més que fer desaparèixer coses: era actuar, comunicar, emocionar. Em va ajudar molt amb la timidesa i, al final, es va convertir en la meva professió i passió per tota la vida.
Brando: En el meu cas també va ser de petit. Jo comprava trucs fins que un dia vaig pensar: “No vull fer trucs, vull ser mag.” I vaig començar a estudiar seriosament. El mag pensa en màgia les 24 hores del dia. No necessita elements: veu una ullera o una tassa i ja imagina com podria fer-ne màgia.

Us considereu mags o il·lusionistes?

Brando: Sempre dic que el terme “il·lusionista” ens defineix millor. Creem il·lusions. Som responsables de mantenir viu aquest espai d’imaginació que fa possible l’impossible.
Henry Evans: Exactament. El públic sap que hi ha un truc, però el bon espectador gaudeix del moment i es deixa portar. La màgia és un pacte emocional: jo t’enganyo, però tu vols ser enganyat per emocionar-te.

I quan pugeu a l’escenari, encara sentiu nervis?

Brando: Més que nervis, sento responsabilitat. El públic ve amb ganes de sorprendre’s, i nosaltres tenim el deure d’oferir-li aquesta emoció.
Henry Evans: Sí, els nervis hi són, però són positius. Després de la pandèmia, el primer cop que vaig actuar, el públic em va regalar un aplaudiment de tres minuts seguits. No ho oblidaré mai. Va ser un abraçada col·lectiva que em va fer emocionar molt.

Com ho gestioneu quan teniu un mal dia però igualment heu de sortir a escena?

Henry Evans: És part de la professió. Aprens que el públic no té la culpa del que et passi. El teu objectiu és que la gent surti més feliç del que ha entrat. I això ho poses per davant de tot.

Quins han estat els vostres referents en el món de la màgia?

Brando: Ali Bongo, un mag anglès que vaig veure a la televisió. Era còmic, original, no era el típic mag amb frac i barret de copa. També el meu mestre, Enrique Carpinetti, que em va ensenyar que la màgia no és només tècnica, sinó també amor, elegància i actitud.
Henry Evans: Per mi, els grans referents són aquells que mantenen viva la il·lusió i ens ensenyen a reinventar-nos. La màgia evoluciona constantment, i això és el més apassionant.

Com definiríeu la relació entre màgia i teatre?

Henry Evans: La màgia és teatre. Cada joc té un inici, un conflicte i un desenllaç. Quan un mag diu “tria una carta”, està començant una petita obra teatral.
Brando: Exactament. El mag interpreta, crea una història i la fa creïble. En realitat, cada truc és una peça dramàtica en miniatura.

Parlem del públic: hi ha edats més receptives a la màgia?

Brando: La màgia agrada a tothom. Els nens petits hi creuen de manera natural, però quan creixen necessiten ser sorpresos d’una altra manera. El públic adult és el que més aprecia la màgia intel·lectualment, perquè entén que hi ha un engany i, alhora, sap gaudir-ne.
Henry Evans: Totalment. I el pitjor públic, curiosament, és el dels altres mags! (riu) Sempre estan analitzant la tècnica en comptes de gaudir.

Ens podeu explicar com serà el programa de la convenció màgica d’aquest novembre?

Brando: Comença el divendres 7 al Barcelona Center Hotel, amb una cerimònia d’obertura i una gala unipersonal de Merpin, un mag argentí famosíssim per la seva màgia “bizarra”, molt teatral i per a públic adult.
El dissabte hi haurà la gala de màgia de prop, amb mestres com Dani DaOrtiz o Manuel Muerte. I a la nit, la gran gala internacional, amb mags d’Itàlia, Alemanya i d’altres països.
El diumenge tindrem la fira màgica —oberta al públic per només 5 €—, la gala familiar i un petit concurs anomenat “Un minut de glòria” per a mags aficionats.
També presentarem el nostre llibre Un acte màgic, on repassem 38 anys de carrera i reflexionem sobre l’art de la il·lusió.

Per acabar, què és per a vosaltres la màgia?

Henry Evans: És fer possible l’impossible.
Brando: I és felicitat pura. Quan veus la cara d’algú que torna a creure, encara que sigui per uns segons, en allò que sembla impossible… això és màgia.