Sofia Martín: “La música sempre ha estat el meu espai segur”

“Hablas español?” és la darrera cançó de l’artista Sofia Martín. La jove, que des de petita ha sentit un vincle especial per la música, publicarà un EP a principis del 2026.

Acaba de publicar una cançó que té milers de reproduccions. Què sent nou dies després del llançament?

Estic molt feliç per l’acollida. Hablas español?, és el primer avançament del meu EP, que sortirà a principis de l’any vinent. He estat un temps sense publicar música, centrada a l’estudi i treballant el concepte, així que ara em sento molt bé de poder-ho compartir amb la gent.

“Hablas español?” és un títol curiós. Per què el va triar?

Volia crear un so internacional, fàcil de cantar, que tothom pogués gaudir sense importar d’on sigui. És el començament d’una nova era per a mi. Barreja tòpics espanyols amb ironia i una mirada diferent sobre el que es considera “Espanya”.

Si hagués de definir Espanya en tres paraules, quines serien?

Lliure. Inclusiva. Tradicional.

Ha aconseguit un beat molt enganxós. Com va sorgir la idea musical d’aquesta cançó?

Normalment, començo pels acords, però aquesta vegada va ser diferent. Volia començar a cappella, només amb veu, i al final vam decidir afegir-hi un merengue. Vam dubtar molt, però va encaixar a la perfecció. Volia un so internacional, electrònic i alhora llatí.

He llegit alguns comentaris a les xarxes que, en una societat on es parla tant de salut mental, m’han semblat força desafortunats. Com els gestiona?

Rebo tants comentaris d’odi que ni tan sols puc llegir-los tots, però ho gestiono bé. Les xarxes són així. La meva intenció és fer bona música. Aquesta cançó en concret parla de l’amor lliure, de com pot existir entre persones de qualsevol gènere, edat o nacionalitat. La gent que escampa odi normalment projecta el que porta dins, i això no és problema meu. A les noies maques sempre ens tiren hate. No m’importa, fins i tot alguns comentaris em fan gràcia.

Tot i això, és preocupant veure tant d’odi gratuït…

Sí, i per això vull que la gent sigui conscient del mal que pot fer. No conec ningú del meu entorn que perdi el temps fent això. Per sort, ara no m’afecta, però fa uns anys m’hauria destrossat. Al final, tot això són projeccions personals.

Parlem de la seva passió. Com arriba la música a la seva vida?

A casa meva sempre hi ha hagut música. El meu pare tenia restaurants i jazz clubs, i la meva mare cantava amb mi. Quan tenia sis anys em van regalar una guitarra i vaig començar a escriure cançons com a forma d’expressió. Era la meva teràpia. Amb divuit anys me’n vaig anar a estudiar i vaig treure’m la carrera de composició. I aquí estic, lluitant.

Quan se sent més inspirada? Diuen que els artistes necessiten estar enamorats o desenamorats per poder crear.

Segurament influeix, però fa molts anys que no estic enamorada. A vegades m’invento històries o m’autoconvenço que m’agrada algú només per escriure una cançó (riu). També m’inspiren les històries de les meves amigues o situacions que visc amb elles.

A més, ha estat telonera a la gira europea d’Omar Montes i ha obert concerts amb Tokischa. Es veu algun dia omplint estadis?

No m’ho he plantejat seriosament, però m’encantaria. No crec que de cop vengui milers d’entrades, prefereixo anar pas a pas. M’agrada somiar amb això, però amb els peus a terra.

A les xarxes també l’han comparada amb la Rosalía.

M’encanta! És una artista i una dona que m’inspira moltíssim. La vaig conèixer fa uns anys a Berlín, i es nota que tot el que fa ho fa des del cor, no des de l’ego.

Vostè també transmet aquesta barreja d’ambició i humilitat.

Sí, la meva família m’ha ensenyat a tocar de peus a terra. Intento ser jo mateixa, no posar-me límits i lluitar pels meus somnis sense perdre amistats ni valors.

Com s’imagina d’aquí a deu anys?  

(Riu) Em veig guapíssima, tot i que espero no tenir res punxat a la cara. D’acord, potser sí (riu). Tant de bo continuï fent música, sigui com a artista o compositora, ajudant nous talents. M’agradaria viatjar molt, tenir una casa a Grècia i deu gossos més. I tu?

Jo? Mai ningú s’havia interessat a saber res sobre mi.

Doncs a mi m’interessa. Explica’m com et veus en deu anys.

Vull continuar tenint l’oportunitat de descobrir nous talents com vostè i amb una personalitat com la seva.

Deixa’m dir que a mi també m’agradaria que pel camí tingui l’oportunitat de conèixer periodistes com tu. M’has fet sentir molt còmode i t’ho agraeixo molt.