La nova presó oberta de la Zona Franca s’inaugurarà l’estiu de 2026 com a model pioner de reinserció sense murs ni reixes

Barcelona comptarà a partir de l’estiu de 2026 amb un nou centre penitenciari obert situat a la Zona Franca. El projecte, que es troba en la seva fase final de construcció, acollirà interns en règim de tercer grau i aposta per un model de convivència i reinserció allunyat del concepte tradicional de presó.

Segons ha avançat betevé, el complex ocuparà un solar de 6.500 m² i tindrà una superfície construïda de gairebé 13.000 m². Està pensat per allotjar uns 800 interns homes classificats en tercer grau, és a dir, persones que només hi dormiran i durant el dia podran sortir a treballar o formar-se.

L’edifici comptarà amb dos mòduls simètrics i independents, amb 200 habitacions de quatre lliteres, zones comunes de banys, menjador, sala de televisió, biblioteca, gimnàs, bugaderia i espais per a activitats formatives. Les portes de les habitacions es podran obrir des de dins i no hi haurà murs perimetrals, ni concertines ni reixes visibles: un disseny pensat per simbolitzar la transició cap a la llibertat i trencar amb la imatge clàssica del tancament penitenciari. La inversió total és de 35,6 milions d’euros.

Un model orientat a la reinserció

Aquest centre substituirà progressivament la presó de la Trinitat, al districte de Sant Andreu, i centralitzarà els interns en règim obert de la ciutat de Barcelona. L’objectiu és millorar les condicions de vida dels interns i facilitar la seva reintegració social.

El règim obert, conegut també com a tercer grau penitenciari, és un model que permet als interns mantenir una vida gairebé normalitzada, mantenint feina, estudis i vincles familiars mentre compleixen la pena. A Catalunya i a altres països europeus, aquest sistema s’ha consolidat com una via efectiva per reduir la reincidència i preparar la sortida definitiva de la presó.

Segons diversos estudis europeus, els interns que poden mantenir una activitat laboral o formativa i que reben seguiment social presenten menors taxes de reincidència. Noruega, Finlàndia o Alemanya ja fa anys que desenvolupen centres oberts on la vida diària s’assembla al màxim possible a la realitat exterior. Catalunya, amb aquest nou equipament, s’alinea amb aquesta tendència de modernització del sistema penitenciari.

Reptes i expectatives

Tot i l’aposta clara pel model obert, experts i sindicats del sector apunten que caldrà garantir recursos suficients —tant en personal especialitzat com en programes de formació i ocupació— perquè la reinserció sigui real. També serà clau la relació amb el veïnat i l’entorn social, per evitar l’estigmatització i assegurar una convivència fluida al districte de la Zona Franca.

El nou centre representa, en definitiva, un canvi de paradigma en la política penitenciària catalana: un espai sense murs, pensat per construir segones oportunitats i integrar la vida penitenciària dins del teixit social de la ciutat.