El Velòdrom de Sants: història d’un recinte emblemàtic del ciclisme barceloní (1926–1932)

El 5 de desembre de 1926 es va inaugurar al carrer Rolanda —l’actual Violant d’Hongria— el Velòdrom de Sants, un equipament impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants. El nou recinte substituïa l’antic Velòdrom del Cubell, actiu fins al 1925 al carrer Sant Jordi, i responia a la voluntat del barri de mantenir viva una tradició ciclista que ja arrelava des de principis de segle.

La pista presentava una corda aproximada de 250 metres, amb rectes de ciment i corbes peraltades construïdes en fusta, seguint els models tècnics habituals dels velòdroms europeus de l’època. L’espai interior, la coneguda “pelouse”, acollia també activitats esportives diverses, inclosos partits de bàsquet, un ús que demostra la vocació polivalent del recinte i la seva importància en la vida social del barri.

La rellevància del Velòdrom de Sants va quedar palesa des de ben aviat. Durant l’hivern de 1926-1927, el recinte va acollir la participació d’Ottavio Bottecchia, una de les grans figures del ciclisme internacional del moment, fet que situava Sants en el mapa esportiu més enllà de l’àmbit local. Les curses de mitjà fons darrere moto, molt populars en aquells anys, eren una de les especialitats més habituals al velòdrom.

Una fotografia conservada del període mostra perfectament aquest ambient: un grup de ciclistes circulant darrere moto sobre el peralt de la pista, amb la publicitat de comerços i tallers del barri pintada al mur superior i diversos espectadors seguint la prova dempeus. Aquesta imatge ofereix una mirada directa a la dinàmica del velòdrom i al vincle entre l’esport i la vida quotidiana del barri.

Malgrat la seva activitat intensa durant els primers anys, el Velòdrom de Sants va deixar de funcionar el 1932. La combinació de dificultats de manteniment, la competència d’altres recintes i l’evolució mateixa de l’esport van contribuir al seu tancament. A partir d’aquell moment, Barcelona no va recuperar un equipament estable de ciclisme en pista fins a la construcció del velòdrom de la Vall d’Hebron, dècades més tard.

Tot i la seva existència breu, el Velòdrom de Sants va deixar una empremta profunda en la història esportiva i associativa del districte. Les imatges i testimonis conservats permeten reconstruir una època en què el ciclisme era un element central de la vida comunitària i en què el barri es projectava a través de l’esport molt més enllà del seu entorn immediat.