Sants-Montjuïc concentra el gruix del sensellarisme a Barcelona, amb 489 persones dormint al carrer segons el nou mapa d’Arrels

El nou recompte del sensellarisme elaborat per la Fundació Arrels confirma un increment històric de persones dormint al ras a Barcelona i situa Sants-Montjuïc com el districte amb més casos, amb 489 persones localitzades la nit del 3 de desembre. És la xifra més alta registrada mai en aquest territori i gairebé duplica la de fa dos anys.

Segons el cens anual de l’entitat, 1.982 persones pernocten cada nit al carrer a la ciutat, un 43 % més que en l’últim recompte del 2023. L’augment es combina amb un canvi territorial notable: el fenomen, tradicionalment concentrat a Ciutat Vella, s’ha estès amb força cap a zones perifèriques i espais industrials.

Sants-Montjuïc, nou epicentre del fenomen

El districte encapçala per primera vegada el mapa del sensellarisme. Les zones de Montjuïc, la Marina i l’entorn de la Zona Franca concentren una part important dels punts detectats, un canvi que Arrels relaciona amb moviments provocats per desallotjaments recents en espais urbans del centre, que han desplaçat persones cap a àrees més allunyades dels serveis socials.

Creixen també Eixample i Sant Martí

Altres districtes han experimentat increments significatius:

• Eixample: 389 persones

• Sant Martí: 335 persones

• Ciutat Vella: 372 persones, que deixen el districte en quarta posició

• El fenomen s’ha detectat en 47 dels 73 barris de la ciutat

L’únic gran territori on la xifra baixa és Sarrià–Sant Gervasi.

Pressió política per reforçar la resposta

El recompte ha reobert el debat a l’Ajuntament. Diversos grups municipals han forçat un ple extraordinari per revisar l’estratègia municipal i demanen una resposta més contundent davant l’increment continuat del sensellarisme.

Entre les mesures plantejades hi ha:

• Un pla específic de 60 milions d’euros per ampliar recursos

• Centres de baixa exigència a tots els districtes

• Reforç de programes com Housing First

• Accés més immediat al parc d’habitatge social

L’última dada oficial del consistori també confirma la tendència: 1.784 persones sense llar registrades aquest novembre, un 33 % més en un any.

Un repte que s’estén i es transforma

El nou mapa reflecteix una realitat que combina més persones vivint al carrer i una dispersió territorial creixent. L’allunyament de zones cèntriques i de serveis socials dificulta l’acompanyament i agreuja la vulnerabilitat de moltes persones.

Font: Fundació Arrels