{"id":9202,"date":"2025-05-27T11:43:22","date_gmt":"2025-05-27T09:43:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/?p=9202"},"modified":"2025-05-28T13:12:50","modified_gmt":"2025-05-28T11:12:50","slug":"jaume-benavente-la-feina-de-lescriptor-es-escriure-no-fer-marqueting","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/jaume-benavente-la-feina-de-lescriptor-es-escriure-no-fer-marqueting\/","title":{"rendered":"Jaume Benavente: \u201cLa feina de l\u2019escriptor \u00e9s escriure, no fer m\u00e0rqueting\u201d"},"content":{"rendered":"\t<div class=\"qtmplayer-playlist-large\">\n\t\t<ul class=\"qtmplayer-playlist\">\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t<li class=\"qtmplayer-trackitem qtmplayer-track-inpage\">\n\t\t<img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/PHOTO-2025-05-27-15-16-36-100x100.jpg\" alt=\"cover\">\t\t<span \t\t\tdata-qtmplayer-cover=\"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/PHOTO-2025-05-27-15-16-36-370x370.jpg\"\n\t\t\t\t\t\tdata-qtmplayer-file=\"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/20250526.mp3\"\n\t\t\t\t\t\tdata-qtmplayer-title=\"Jaume Benavente: \u201cLa feina de l\u2019escriptor \u00e9s escriure, no fer m\u00e0rqueting\u201d\"\n\t\t\t\t\t\tdata-qtmplayer-artist=\"Lourdes Tasies Cano\"\n\t\t\t\t\t\tdata-qtmplayer-link=\"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/jaume-benavente-la-feina-de-lescriptor-es-escriure-no-fer-marqueting\/\"\n\t\t\t\t\t\tdata-qtmplayer-icon=\"file_download\"\n\t\t\t\t\t\tdata-qtmplayer-type=\"track\"\n\t\t\t class=\"qtmplayer-play qtmplayer-link-sec qtmplayer-play-btn\"><i class='material-icons' aria-label=\"Play\">play_arrow<\/i><\/span>\n\t\t<p>\n\t\t\t<span class=\"qtmplayer-tit\">Jaume Benavente: \u201cLa feina de l\u2019escriptor \u00e9s escriure, no fer m\u00e0rqueting\u201d<\/span>\n\t\t\t<span class=\"qtmplayer-art\">Lourdes Tasies Cano<\/span>\n\t\t<\/p>\n\t<\/li>\n\t\t<\/ul>\n\t<\/div>\t\t\t\n\t\n<h2>Jaume Benavente compta amb una traject\u00f2ria consolidada i una obra que ens fa viatjar a escenaris llunyans per\u00f2 sorprenentment propers. Avui en parlem amb ell arran de la seva novel\u00b7la <em><strong data-start=\"893\" data-end=\"919\">L\u2019efecte de les marees<\/strong><\/em>, i aprofitem per descobrir molt m\u00e9s sobre el seu m\u00f3n literari.<\/h2>\n<p><strong>Com vius l\u2019impacte de <em>L\u2019efecte de les marees<\/em>?<\/strong><\/p>\n<p>Estic content, perqu\u00e8 la novel\u00b7la forma part d\u2019un cicle narratiu que vaig treballant des del 2014, centrat en el m\u00f3n austral, especialment el xil\u00e8. <em>L\u2019efecte de les marees<\/em> \u00e9s el meu segon llibre dins d\u2019aquest projecte \u2014o tercer, dep\u00e8n de com es miri\u2014, i crec que encara en pot sortir un llibre m\u00e9s per tancar el cicle.<\/p>\n<p><strong>Aix\u00ed que ja est\u00e0s treballant en alguna cosa nova.<\/strong><br \/>\nS\u00ed, alguna cosa tinc present. Per\u00f2 abans de continuar amb aquesta l\u00ednia, vull acabar un altre llibre que ja tinc en marxa i que no t\u00e9 res a veure amb aquest cicle. De fet, entre <em>Somnis de Valpara\u00edso<\/em> i <em>L\u2019efecte de les marees<\/em>, vaig publicar una altra novel\u00b7la que anava per un altre cam\u00ed.<\/p>\n<p><strong>T&#8217;agrada moure\u2019t entre mons diversos. Per\u00f2 si mirem enrere, ja sabies de petit que volies ser escriptor?<\/strong><\/p>\n<p>Quan em conviden a parlar en xerrades o presentacions, sovint explico que als 14 o 15 anys \u2014ara en tinc 66\u2014 ja sabia que volia ser escriptor i explorador. Tenia una visi\u00f3 molt rom\u00e0ntica del viatge i molt vinculada a la literatura. Vaig comen\u00e7ar escrivint poesia en castell\u00e0, perqu\u00e8 venia d\u2019una educaci\u00f3 a les anomenades \u201cescoles nacionals\u201d. Per\u00f2 cap als 20 anys vaig entendre que havia d\u2019escriure en catal\u00e0 i centrar-me en la narrativa. Des d\u2019aleshores he publicat una vintena de llibres.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s trist sentir encara avui que escriure en catal\u00e0 et limita l\u2019impacte. Com ho vius?<\/strong><br \/>\n\u00c9s un problema greu. Molts catalans no consumeixen llibres en la seva pr\u00f2pia llengua, i aix\u00f2 ens condiciona. El nostre mercat \u00e9s petit, i la pres\u00e8ncia de literatura en castell\u00e0 \u00e9s molt gran. Som pocs, i a m\u00e9s a m\u00e9s, es llegeix poc. Aix\u00f2 fa que molts escriptors catalans h\u00e0gim de compaginar l&#8217;escriptura amb altres feines. Aquesta imatge de l\u2019escriptor que viu nom\u00e9s dels seus llibres aqu\u00ed no existeix: som mestres, administratius, periodistes, venedors\u2026 Jo m\u2019he guanyat la vida de moltes maneres, i tot i que he guanyat premis i beques, molts companys ni aix\u00f2, i continuen escrivint. Aix\u00f2 t\u00e9 molt m\u00e8rit.<\/p>\n<p><strong>Vivim amb el m\u00f2bil sempre a la m\u00e0. Les xarxes socials, en aquest sentit, poden ajudar als escriptors?<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 tenen una part fosca. Jo faig servir <em>Instagram<\/em> com a eina de promoci\u00f3: hi penjo entrevistes, ressenyes, activitats&#8230; La feina de l\u2019escriptor \u00e9s escriure, no fer m\u00e0rqueting. Per aix\u00f2 ja hi ha editors i caps de premsa. A mi em cansa una mica haver de fer tot aquest recorregut promocional. Escriure ja \u00e9s prou complicat per haver de dedicar tanta energia a la difusi\u00f3. I aix\u00f2 no vol dir que no m\u2019agradi anar a clubs de lectura o fer presentacions, per\u00f2 a vegades sento que hauria d\u2019estar escrivint, no autopromocionant-me.<\/p>\n<p><strong>Aix\u00f2 t\u2019afecta personalment? El fet de no tenir una agenda plena o de quedar fora de certs circuits?<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, una mica. Hi ha un cert arraconament cap a alguns autors. Tamb\u00e9 hi ha una mena d\u2019edatisme: si hi ha un autor jove amb un primer llibre i al costat hi som els m\u00e9s veterans, moltes vegades es tria el jove. \u00c9s una realitat de la nostra societat, que tendeix a invisibilitzar els m\u00e9s grans, fins i tot en la cultura.<\/p>\n<p><strong>Recordes com vas viure la primera vegada que et vas llegir publicat?<\/strong><br \/>\nVa ser extraordinari. Sempre dic que tothom hauria de publicar un primer llibre, perqu\u00e8 \u00e9s una sensaci\u00f3 irrepetible. Potser el llibre no \u00e9s perfecte, potser no li fa cas ning\u00fa, per\u00f2 el simple fet d\u2019haver-lo fet realitat, de compartir-lo amb els lectors, \u00e9s impressionant. Despr\u00e9s, el repte \u00e9s el segon llibre. Un editor em va dir un cop: \u201cel primer llibre pot tenir sort, per\u00f2 \u00e9s en el segon on es veu si aquell autor t\u00e9 alguna cosa m\u00e9s a dir\u201d. I aix\u00ed \u00e9s com he anat fent cam\u00ed, llibre rere llibre.<\/p>\n<p><strong>I des de llavors, has anat canviant d\u2019editorial diverses vegades. \u00c9s una recerca d\u2019encaix?<\/strong><\/p>\n<p>Exacte. El vincle amb l\u2019editor \u00e9s clau. Hi ha editors que s\u00f3n realment editors i d\u2019altres que actuen m\u00e9s com a gestors, obsessionats amb les vendes. Quan aix\u00f2 passa, el millor \u00e9s marxar i buscar un altre lloc. M\u2019agrada trobar un editor que hi cregui, com va fer l\u2019Ana Mar\u00eda Moix, que em va dir que em publicaria encara que no fos rendible. Aquella confian\u00e7a, la recordo molt.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 busques, doncs, en una editorial?<\/strong><\/p>\n<p>Sintonia amb l\u2019editor, sobretot. Si no hi ha empatia, no t\u00e9 sentit. Tamb\u00e9 \u00e9s important el cat\u00e0leg: hi ha editorials on s\u00e9 que no encaixo. L\u2019editorial on publico ara semblava molt centrada en la novel\u00b7la negra en castell\u00e0, per\u00f2 han obert una l\u00ednia de narrativa catalana contempor\u00e0nia, i crec que \u00e9s all\u00e0 on els meus llibres poden trobar lloc.<\/p>\n<p><strong>Es nota que tens molt clares les teves idees.<\/strong><\/p>\n<p>Amb els anys, arriba un moment en qu\u00e8 ho has de tenir clar. S\u00e9 quin \u00e9s el meu ideal literari. No pretenc fer grans vendes. Tinc la sort de tenir un grup petit per\u00f2 fidel de lectors i puc publicar. Aix\u00f2 ja \u00e9s molt. Escric per compartir una mirada, una percepci\u00f3 del m\u00f3n.<\/p>\n<p><strong>Com neixen les teves hist\u00f2ries?<\/strong><\/p>\n<p>No em tanco en un estudi pensant: \u201cara escriur\u00e9 aix\u00f2\u201d. No. Camino molt, viatjo i observo. Les hist\u00f2ries sorgeixen d\u2019imatges, de sensacions. Escric de manera lliure, sense tenir el final pensat. \u00c9s m\u00e9s dif\u00edcil aix\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s aut\u00e8ntic. Comen\u00e7o una novel\u00b7la sense saber si tindr\u00e0 100 o 300 p\u00e0gines.<\/p>\n<p><strong>I com convius amb els personatges?<\/strong><\/p>\n<p>Gaireb\u00e9 visc amb ells. Alguns em cauen m\u00e9s b\u00e9 que altres, per\u00f2 tots s\u00f3n necessaris per al relat. I sempre mantinc la fidelitat a certs temes que m\u2019interessen: la condici\u00f3 humana, la influ\u00e8ncia del paisatge, les relacions personals i la hist\u00f2ria entesa des d\u2019un pla \u00edntim.<\/p>\n<p><strong>Parlem de <em>L\u2019efecte de les marees<\/em>. Com sorgeix?<\/strong><\/p>\n<p>Tot comen\u00e7a el 2014, quan una editorial xilena va traduir <em>Nocturn de Portbou<\/em>. Vaig anar a fer unes presentacions i, durant aquell viatge, em vaig escapar a Valpara\u00edso. All\u00e0 vaig viure una mena d\u2019epifania. Aquella experi\u00e8ncia em va portar a escriure <em>Somnis de Valpara\u00edso<\/em>, que va guanyar el premi Val\u00e8ncia, encara que la pand\u00e8mia en va limitar molt la difusi\u00f3.<\/p>\n<p><strong>I despr\u00e9s venen el segon i tercer viatge?<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, entre 2022 i 2023. Vaig tornar a Xile per presentar la traducci\u00f3 de <em>Somnis de Valpara\u00edso<\/em> i vaig visitar Valdivia i, m\u00e9s tard, Chilo\u00e9. D\u2019aquests viatges neix la percepci\u00f3 d\u2019un paisatge diferent: m\u00e9s pluj\u00f3s, m\u00e9s bosc\u00f3s, m\u00e9s silenci\u00f3s. Va ser all\u00e0 on vaig comen\u00e7ar a imaginar <em>L\u2019efecte de les marees<\/em>.<\/p>\n<p><strong>Per qu\u00e8 aquest t\u00edtol?<\/strong><\/p>\n<p>Dormia en un palafit i observava com les marees pujaven i baixaven dues vegades al dia. Cada marea deixava objectes, rastres, restes de vida. Vaig pensar que la vida \u00e9s aix\u00f2: flux i reflux, coses que apareixen i desapareixen. El t\u00edtol em va venir molt r\u00e0pid. A vegades no puc comen\u00e7ar a escriure si no el tinc.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 trobar\u00e0 el lector en aquest llibre?<\/strong><\/p>\n<p>Identitat, natura, vida humana i art. Hi ha personatges artistes, hi ha respecte pel paisatge i per la condici\u00f3 humana. Tamb\u00e9 hi ha una voluntat de trobar un lloc al m\u00f3n. No \u00e9s una novel\u00b7la de tesi ni de doctrina, sin\u00f3 de percepcions, de somnis. I, sobretot, d\u2019imatges. Jo penso en imatges, no en paraules.<\/p>\n<p><strong>Quin ha estat el retorn dels lectors?<\/strong><\/p>\n<p>La premsa ha respost de manera discreta, com acostuma a passar. Per\u00f2 els lectors, molt b\u00e9. Des de Xile m\u2019han enviat fotos llegint el llibre en catal\u00e0, i ja m\u2019han convidat a tornar-hi quan surti la traducci\u00f3 al castell\u00e0. Aqu\u00ed tamb\u00e9 t\u00e9 molt bona rebuda. Jo confio molt en aquest vincle amb els lectors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jaume Benavente compta amb una traject\u00f2ria consolidada i una obra que ens fa viatjar a escenaris llunyans per\u00f2 sorprenentment propers. Avui en parlem amb ell arran de la seva novel\u00b7la L\u2019efecte de les marees, i aprofitem per descobrir molt m\u00e9s sobre el seu m\u00f3n literari. Com vius l\u2019impacte de L\u2019efecte ...<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":9208,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[109,104],"tags":[],"class_list":["post-9202","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9202"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9202\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9213,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9202\/revisions\/9213"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9208"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}