{"id":9358,"date":"2025-06-25T13:23:32","date_gmt":"2025-06-25T11:23:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/?p=9358"},"modified":"2025-06-25T15:30:35","modified_gmt":"2025-06-25T13:30:35","slug":"ernest-riveras-el-mes-dificil-ha-estat-saber-tallar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/ernest-riveras-el-mes-dificil-ha-estat-saber-tallar\/","title":{"rendered":"Ernest Riveras: “El m\u00e9s dif\u00edcil ha estat saber tallar”"},"content":{"rendered":"

Entrevista al periodista Ernest Riveras Tobia.<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Ernest Riveras Tobia<\/strong> (Barcelona, 1964) \u00e9s una de les figures m\u00e9s destacades del periodisme esportiu a Espanya, amb una traject\u00f2ria de m\u00e9s de tres d\u00e8cades vinculada a la cobertura de grans esdeveniments internacionals. Al llarg de la seva carrera ha estat present en disciplines tan diverses com el motociclisme, l\u2019atletisme, la nataci\u00f3, el tennis o, fins i tot, els Jocs Ol\u00edmpics.<\/p>\n

Amb un estil narratiu rigor\u00f3s i divulgatiu, Riveras ha combinat sempre la passi\u00f3 per l\u2019esport amb una mirada cr\u00edtica i contextualitzada. Ara presenta el seu nou llibre, La historia oculta de los Juegos Ol\u00edmpicos<\/em><\/strong>, on analitza els aspectes menys coneguts i sovint silenciats de la cita ol\u00edmpica.<\/p>\n

Ernest et costa parlar de tu i del que has fet, per\u00f2 aquest llibre \u00e9s molt especial.<\/strong><\/p>\n

Doncs s\u00ed, la veritat \u00e9s que em costa parlar de mi i del que he fet, per\u00f2 estic content, perqu\u00e8 ha estat una manera de culminar aquesta aventura que ha estat la preparaci\u00f3 dels Jocs de Par\u00eds. La televisi\u00f3, per la seva immediatesa, no em va donar l\u2019oportunitat d\u2019explicar-ho amb profunditat, i poder-ho fer ara en un llibre, amb la intenci\u00f3 que arribi a les noves generacions, a gent jove o no tan jove, perqu\u00e8 s\u2019enamorin de l\u2019olimpisme com jo, ha estat un plaer. De deb\u00f2.<\/p>\n

Per situar-nos una mica, quan comen\u00e7a tot plegat? Quan et diuen: \u201cErnest, t\u2019ocupar\u00e0s dels Jocs Ol\u00edmpics\u201d?<\/strong><\/p>\n

Vaig estar deu anys en el m\u00f3n de MotoGP, tant a Movistar com a Telef\u00f2nica, DAZN i Dorna, despr\u00e9s d\u2019haver treballat a Televisi\u00f3 Espanyola. Per diversos motius, vaig tornar a TVE el gener del 2024 amb un objectiu clar: tornar a participar en uns Jocs Ol\u00edmpics, en aquest cas, els de Par\u00eds.<\/p>\n

Com que soc un apassionat de les dades, vaig comen\u00e7ar a recopilar informaci\u00f3. A Teledeporte f\u00e8iem un programa ol\u00edmpic quinzenal, i d\u2019all\u00e0 vaig anar recuperant molt\u00edssimes coses. Va ser com obrir una porta i, un cop a dins, en trobava una altra, i una altra… i aix\u00ed successivament. A poc a poc, vaig comen\u00e7ar a pensar: \u201cAix\u00f2 potser podria ser un llibre.\u201d<\/p>\n

Com ha estat aquest trajecte? Escriure aquest llibre ha estat f\u00e0cil?<\/strong><\/p>\n

Dir que ha estat f\u00e0cil no seria just, per\u00f2 tampoc ha estat dif\u00edcil. El llibre t\u00e9 412 p\u00e0gines, i n’hi havia m\u00e9s, per\u00f2 les vaig haver de treure perqu\u00e8 no es fes massa feixuc. Ha estat un proc\u00e9s gradual, que ha anat creixent dia rere dia.<\/p>\n

I just aleshores, quan estava escrivint aquest llibre, per una d\u2019aquelles casualitats de la vida, em va sonar el tel\u00e8fon. Era l\u2019editora del llibre que vaig publicar l\u2019any 2008 sobre Jorge Lorenzo. Recordo que em va dir: \u201cT\u2019he vist per la tele fent els Jocs, est\u00e0s en forma. Haur\u00edem de fer alguna cosa.\u201d I li vaig respondre: \u201cMaria, tinc un llibre gaireb\u00e9 fet.\u201d I ella, sorpresa, va contestar: \u201cCom dius?\u201d Finalment, vam quedar per prendre un caf\u00e8 i gaireb\u00e9 ja estava fet. Nom\u00e9s calia cosir-lo una mica.<\/p>\n

Has estat vuit mesos investigant. Quin ha estat el repte m\u00e9s gran d\u2019aquest proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

Sobretot, sintetitzar. Cada cop que obria una porta, trobava un nou jard\u00ed. Buscava una cosa i en descobria una altra. I aix\u00ed, en cadena. El m\u00e9s dif\u00edcil ha estat saber tallar.<\/p>\n

Jo, personalment, no vaig voler utilitzar la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Potser d\u2019aqu\u00ed a uns anys no passar\u00e0 res, per\u00f2 volia que aquest llibre port\u00e9s l\u2019etiqueta de \u201cno he fet servir IA.\u201d Ximpleries meves, potser, per\u00f2 ho vaig fer aix\u00ed. Tot ho vaig investigar jo mateix perqu\u00e8 m\u2019apassionen els Jocs Ol\u00edmpics i tenia molta informaci\u00f3 al cap. Al cap i a la fi, crec que nom\u00e9s havia de confirmar que tot aquell contingut fos correcte.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et fascina despr\u00e9s de documentar-te tant?<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de tants anys, els Jocs no em sorprenen gaire. Ja em van captivar de petit, l\u2019any 77. En aquella \u00e8poca, tenia 12 anys \u2014encara no havia fet els 13\u2014 i la meva mare em va regalar un llibre sobre els Jocs de Mont-real per Sant Jordi. Cada p\u00e0gina que llegia m\u2019agradava m\u00e9s que l\u2019anterior. Em va enganxar.<\/p>\n

Des d\u2019aleshores, res m\u2019ha deixat de sorprendre, perqu\u00e8 tot \u00e9s meravell\u00f3s. \u00c9s impressionant veure com, cada quatre anys, durant setze dies, 206 comit\u00e8s ol\u00edmpics i 10.500 atletes fan que tot el planeta miri cap a una sola ciutat. \u00c9s m\u00e0gia. Gent que no mira un esport en tot l\u2019any, de sobte hi queda enganxada. Per a mi, l\u2019objectiu \u00e9s que la gent visqui aquesta passi\u00f3. M\u2019agradaria que alg\u00fa em digu\u00e9s d\u2019aqu\u00ed a 20 anys: \u201cJo em vaig comprar el llibre d\u2019Ernest Riveras Tobia i, des d\u2019aleshores, estic enganxat a l\u2019olimpisme.\u201d Aquest seria el millor premi.<\/p>\n

Has fet una vida molt moguda, sempre viatjant, sempre en ruta.<\/strong><\/p>\n

Totalment. Enguany far\u00e0 40 anys que vaig comen\u00e7ar a la r\u00e0dio. El 1986 ja treballava de manera professional i el 1988 vaig entrar a la televisi\u00f3. Des d\u2019aleshores, sempre he fet retransmissions. Sempre he tingut una vida molt n\u00f2mada. No obstant aix\u00f2, ara, amb els retalls, cada cop hi ha m\u00e9s corresponsals de plat\u00f3.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, ser una persona n\u00f2mada t\u2019ha perm\u00e8s con\u00e8ixer moltes persones. Hi ha hagut algun esportista que hagi captat totalment la teva atenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Un dels primers grans noms que recordo haver vist en acci\u00f3, tot i que no estic del tot segur de si ho vaig presenciar en directe, va ser Mark Spitz. Per\u00f2, per descomptat, abans d\u2019ell, Jesse Owens es perfila com una figura clau per a tots, tot i que no vam poder veure la seva competici\u00f3, ja que va tenir lloc el 1936.<\/p>\n

Recentment, he tingut l’oportunitat de coincidir amb tres grans icones, i em puc atrevir a dir que aquests tres, sense restar m\u00e8rit a molts altres, s\u00f3n els que m\u00e9s m\u2019han marcat. Parlo de figures contempor\u00e0nies com Michael Phelps, Usain Bolt i Simone Biles. Tot i aix\u00f2, si faig un recorregut hist\u00f2ric, segur que apareixerien altres noms rellevants, per\u00f2 aquests tres, per la proximitat, han deixat una empremta profunda.<\/p>\n

\u00c9s evident que gaudeixes molt quan parles d\u2019aquests grans atletes. Ara b\u00e9, la teva perspectiva professional respecte a la hist\u00f2ria ol\u00edmpica ha canviat despr\u00e9s d’investigar m\u00e9s a fons sobre els Jocs Ol\u00edmpics?<\/strong><\/p>\n

No hi ha dubte que la meva recerca m\u2019ha perm\u00e8s profunditzar en aspectes que no coneixia del tot. He tingut l\u2019oportunitat de descobrir detalls hist\u00f2rics que, tot i que ja coneixia, m’han donat una visi\u00f3 m\u00e9s completa. Per exemple, moltes hist\u00f2ries em semblaven conegudes, per\u00f2, a l’aprofundir-hi, van apar\u00e8ixer noves dimensions que no imaginava.<\/p>\n

Et posar\u00e9 un exemple. Tots sabem que Jesse Owens va guanyar quatre medalles d\u2019or a Berl\u00edn, un fet hist\u00f2ric en el context de la supremacia \u00e0ria que Hitler promovia. El que potser no tots saben \u00e9s que Owens, originalment, no havia de guanyar aquestes quatre medalles, sin\u00f3 tres. Resulta que dels quatre atletes seleccionats per al relleu, dos eren jueus. Tanmateix, el dia abans de la final, van substituir els dos atletes jueus i van incloure Owens i el segon classificat dels 100 metres, Ralph Metcalfe.<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3, desconeguda fins al moment, em va portar a investigar m\u00e9s a fons sobre aquests atletes. La meva recerca em va conduir fins al Museu de l’Holocaust dels Estats Units, on vaig descobrir que un dels atletes implicats va escriure un text que encara es conserva all\u00e0. En aquest escrit, mai revela qui va prendre la decisi\u00f3, per\u00f2 deixa clar que no sap si va ser l’entrenador \u2014que era el mateix de la universitat dels altres dos atletes del relleu\u2014 qui va fer els canvis, o si la mesura es va adoptar per evitar que un atleta jueu ocup\u00e9s el podi i per no incomodar Hitler.<\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria era totalment desconeguda per a mi fins que vaig comen\u00e7ar a investigar. Amb el temps, he descobert una gran quantitat d’hist\u00f2ries relacionades amb aquest tema. Algunes d’elles ja eren conegudes, per\u00f2 quan es fa una investigaci\u00f3 m\u00e9s profunda, emergeixen m\u00e9s detalls que revelen aspectes poc tractats o fins i tot desconeguts. La falta de temps o la tend\u00e8ncia a quedar-se a la superf\u00edcie d\u2019aquestes hist\u00f2ries ha fet que molts d\u2019aquests fets no hagin estat explicats del tot. Aix\u00ed doncs, la part oculta d\u2019aquesta hist\u00f2ria no \u00e9s necess\u00e0riament alguna cosa t\u00e8rbola o misteriosa, sin\u00f3 m\u00e9s aviat aquelles peces que no s\u2019han narrat probablement per manca de temps o per l’escassa atenci\u00f3 prestada a molts dels esdeveniments que les envolten.<\/p>\n

Quina d\u2019aquestes hist\u00f2ries t\u2019ha emocionat m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

Moltes. Per\u00f2 especialment em va colpir con\u00e8ixer de prop la situaci\u00f3 d\u2019atletes de Palestina o d\u2019Ucra\u00efna. Provenen de pa\u00efsos en guerra, on ni tan sols poden entrenar amb normalitat. Tamb\u00e9 em va impactar molt el cas de dues boxejadores \u2014una d\u2019elles, l\u2019algeriana Imane Khelif\u2014 que van ser acusades de ser homes. \u00c9s feridor. Elles han competit amb el g\u00e8nere amb qu\u00e8 van n\u00e9ixer. Si en el futur es demostr\u00e9s el contrari, ja es veuria. Per\u00f2 ara mateix, s\u00f3n dones que competeixen com a tal.<\/p>\n

Tamb\u00e9 tractes dos casos de dues dones molt impactants.<\/strong>
\nS\u00ed. Una d\u2019elles \u00e9s Rebeca Cheptegei, una atleta ugandesa que va competir en marat\u00f3. Quan va tornar al seu pa\u00eds, la seva parella la va assassinar despr\u00e9s d\u2019una discussi\u00f3 relacionada amb els Jocs. Imagina\u2019t. L\u2019altra \u00e9s Manizha Talash, una jove afganesa refugiada a Madrid, al barri de Vallecas. En plena competici\u00f3, va treure una capa amb un missatge que demanava la llibertat per a les dones afganeses. Va ser desqualificada de manera immediata i irreversible, perqu\u00e8 el COI no permet manifestacions pol\u00edtiques.<\/p>\n

I ella sabia que aquell acte li podia costar la competici\u00f3?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, ho sabia perfectament. Feia cinc mesos que hi donava voltes. No volia arribar als Jocs, que s\u00f3n un aparador mundial, i quedar-se en silenci. A l\u2019Afganistan, les nenes no nom\u00e9s no poden fer esport, sin\u00f3 que ni tan sols poden estudiar. Aix\u00ed que va fer l\u2019\u00fanic que podia fer. Aquesta valentia\u2026 aix\u00f2 \u00e9s l\u2019esperit ol\u00edmpic en estat pur. S\u00f3n hist\u00f2ries que m\u2019han colpit, que m\u2019han marcat. I llegir despr\u00e9s entrevistes seves, veure que la Manizha ara \u00e9s refugiada a Par\u00eds\u2026 em sembla admirable.<\/p>\n

Amb tot aquest material sensible, delicat, valent\u2026 et va fer respecte publicar el llibre? Al cap i a la fi, expliques coses que gaireb\u00e9 ning\u00fa ha explicat.<\/strong><\/p>\n

Fa gaireb\u00e9 40 anys que treballo als mitjans, i sempre he estat responsable del que dic en cada transmissi\u00f3. Per\u00f2 veure-ho tot impr\u00e8s, tancat, amb el teu nom a la portada\u2026 \u00e9s m\u00e0gic, per\u00f2 imposa. Vaig pensar: \u201cI si est\u00e0 tot malament?\u201d. Per sort, aquest dubte va marxar. El llibre est\u00e0 molt documentat. No hi ha invenci\u00f3.<\/p>\n

I el t\u00edtol? Per qu\u00e8 no vas optar per alguna cosa m\u00e9s pol\u00edtica, tenint en compte que moltes hist\u00f2ries tenen aquest rerefons?<\/strong>
\nJo volia titular-lo Fuera de Juego<\/em>, un joc de paraules que em feia gr\u00e0cia. Per\u00f2 l\u2019editorial va creure que La hist\u00f2ria oculta de los Juegos Ol\u00edmpicos<\/em> funcionava millor. I tenen ra\u00f3: reflecteix molt b\u00e9 el contingut. No s\u00f3n hist\u00f2ries secretes, sin\u00f3 poc conegudes. A mi el t\u00edtol m\u2019agrada.<\/p>\n

La portada tamb\u00e9 crida molt l\u2019atenci\u00f3. Qu\u00e8 representa exactament?<\/strong>
\n\u00c9s un atleta polon\u00e8s fent una botifarra \u2014el gest m\u00e9s provocador de la hist\u00f2ria ol\u00edmpica\u2014 als Jocs de Moscou 1980. Al fons es veu l\u2019estadi Lenin i la mascota Misha. El gest va ser la seva resposta als constants esbroncaments del p\u00fablic sovi\u00e8tic durant la prova que realitzava.<\/p>\n

Precisament ahir, al GP d\u2019It\u00e0lia, van esbroncar Marc M\u00e1rquez. Qu\u00e8 opines d\u2019aquests esbroncs? La llibertat d\u2019expressi\u00f3 ho justifica tot?<\/strong>
\nCrec fermament en la llibertat d\u2019expressi\u00f3, per\u00f2 no tot s\u2019hi val. No pots utilitzar-la per insultar o dir barbaritats. A MotoGP ho vaig viure de prop. Despr\u00e9s del Sepang Clash<\/em> de 2015 entre Rossi i M\u00e1rquez, a Marc l\u2019esbronquen a cada circuit. Vaig dir en directe que em semblava malament xiular alg\u00fa que es juga la vida per oferir-nos espectacle. I, evidentment, “em va caure la del pulpo”. Per\u00f2 ho continuo pensant. Per sort, ara aix\u00f2 ha anat a menys. Tot i que a Mugello ha tornat a passar. Em va fer gr\u00e0cia que en Tardozzi deman\u00e9s que no l\u2019esbronquessin. Est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 tant de bo ho hagu\u00e9s fet fa cinc anys.<\/p>\n

Ernest, gr\u00e0cies per atendre\u2019ns, fins i tot estant de vacances.<\/strong>
\nNo, gr\u00e0cies a vosaltres. Estic de vacances, s\u00ed, per\u00f2 parlar dels Jocs, de l\u2019olimpisme i d\u2019aquest llibre\u2026 m\u2019apassiona. No \u00e9s nom\u00e9s \u201cvull parlar del meu llibre\u201d, sin\u00f3 de les hist\u00f2ries que realment mereixen ser explicades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista al periodista Ernest Riveras Tobia.     Ernest Riveras Tobia (Barcelona, 1964) \u00e9s una de les figures m\u00e9s destacades del periodisme esportiu a Espanya, amb una traject\u00f2ria de m\u00e9s de tres d\u00e8cades vinculada a la cobertura de grans esdeveniments internacionals. Al llarg de la seva carrera ha estat present ...<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":9361,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[112,104],"tags":[],"class_list":["post-9358","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-esports","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9358"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9358\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9368,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9358\/revisions\/9368"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9361"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}