Lola \u00cdndigo no \u00e9s nom\u00e9s una cantant. \u00c9s una narradora. D\u2019hist\u00f2ries pr\u00f2pies i alienes, de caigudes, de reptes i de redempcions. El seu pas fuga\u00e7 per Operaci\u00f3n Triunfo 2017<\/em> va semblar, per a molts, una oportunitat perduda. Per\u00f2 per a ella, va ser tan sols la llavor. De la \u201cni\u00f1a de la escuela\u201d\u00a0al fenomen musical que aquest dijous va omplir de m\u00e0gia l\u2019Estadi Ol\u00edmpic Llu\u00eds Companys de Barcelona.<\/p>\n Davant 30.000 persones<\/strong>, la granadina va demostrar que la seva \u00e9s una carrera feta a base de const\u00e0ncia, suor i un instint infal\u00b7lible per connectar amb les emocions d\u2019una generaci\u00f3.<\/p>\n Des del primer moment, l\u2019escenografia anunciava el que vindria: no un simple concert, sin\u00f3 un show<\/em> internacional<\/strong>, amb una posada en escena pr\u00f2pia de les grans estrelles del pop mundial. En efecte, Lola \u00cdndigo va entrar com una reina urbana, envoltada de tamborilers, trompetistes, coristes i un ex\u00e8rcit de ballarins, amb Ya no quiero n\u00e1<\/em> marcant l\u2019inici del viatge. Un viatge de gaireb\u00e9 tres hores<\/strong>, sense respir, que va rec\u00f3rrer totes les etapes de la seva traject\u00f2ria art\u00edstica.<\/p>\n L\u2019espectacle es va dividir en blocs que resseguien les seves diferents \u201ceres\u201d. El primer, el m\u00e9s emocional, va servir per retre homenatge a les seves arrels andaluses i al seu EP GRX<\/em> (2023), on la seva Granada natal pren protagonisme sonor i identitari.<\/p>\n All\u00e0, entre guitarres i queixals, va apar\u00e8ixer Jos\u00e9 del Tomate<\/strong>, jove virtu\u00f3s del flamenc, i \u2013sorpresa maj\u00fascula per al p\u00fablic catal\u00e0\u2013 Estopa<\/strong>, \u201cels seus cosins de Cornell\u00e0\u201d, que van fer trontollar l\u2019Estadi amb Tu calorro<\/em>, just un any despr\u00e9s del seu propi concert apote\u00f2sic al mateix escenari. El duet amb David Bisbal<\/strong>, a ritme de Buler\u00eda<\/em>, va posar la cirereta a un tram que bevia del folklore per\u00f2 el transformava.<\/p>\n El segon bloc va mutar en una explosi\u00f3 de pop urb\u00e0 i provocador. Lola \u00cdndigo no t\u00e9 p\u00e8ls a la llengua, ni tampoc por a les mirades cr\u00edtiques. Ho va deixar clar amb la desacomplexada Yo tengo un novio<\/em>, un himne de llibertat sexual i poder femen\u00ed que va posar el p\u00fablic dempeus.<\/p>\n La passi\u00f3 adolescent i la nost\u00e0lgia pop s\u2019hi van donar la m\u00e0 amb temes com Killa <\/em>o la dol\u00e7a Me quedo<\/em>, on l\u2019ombra d\u2019Aitana planava com una abra\u00e7ada c\u00f2mplice. Els tons pastel, els cors gegants i l\u2019est\u00e8tica Barbie servien de tel\u00f3 de fons per a una artista que juga amb la feminitat sense deixar-se encasellar per cap etiqueta.<\/p>\n Quan semblava que ja ho havia donat tot, va arribar el moment clau. Un ou gegant met\u00e0l\u00b7lic va apar\u00e8ixer a l\u2019escenari i d\u2019ell en va sortir una Lola \u00cdndigo renaixent com una criatura d\u2019un altre planeta. Al seu costat, Quevedo<\/strong>, i junts van interpretar El tonto<\/em>, un dels seus majors \u00e8xits recents.<\/p>\n Aquest tercer bloc, d\u2019est\u00e8tica futurista i m\u00fascul EDM, va confirmar all\u00f2 que ja tothom intu\u00efa: Lola \u00cdndigo juga en una altra lliga<\/strong>. Ja no \u00e9s la noia d\u2019OT. Ja no \u00e9s la que obria concerts. Ara \u00e9s la que tanca estadis. Amb hits com Moja1ta<\/em> o La reina<\/em>, va posar punt final a un espectacle monumental, amb refer\u00e8ncies visuals al seu \u00faltim \u00e0lbum, Nave drag\u00f3n<\/em>.<\/p>\n \u201cEns fan fora a les onze\u201d, va dir amb sorna, mirant el rellotge. I va continuar, entre ll\u00e0grimes contingudes i somriures d\u2019infant que ha aconseguit el seu somni. Va cantar fins l\u2019\u00faltim minut, com si fos l\u2019\u00faltima vegada. Perqu\u00e8 potser cada concert \u00e9s una petita batalla contra l\u2019oblit, contra el dubte, contra aquell \u201cno\u201d inicial que va rebre d\u2019un p\u00fablic que ara l\u2019aclama.<\/p>\n El concert de Lola \u00cdndigo a l\u2019Estadi Ol\u00edmpic no va ser nom\u00e9s un triomf musical. Va ser una vict\u00f2ria vital<\/strong>. Un cant a la resist\u00e8ncia, a la capacitat de reinventar-se, de no deixar que et defineixi un frac\u00e0s aparent. \u00c9s la hist\u00f2ria de moltes noies \u2013i nois\u2013 que es veuen en ella: la que ballava al menjador de casa somiant amb escenaris, la que es va sentir invisible, la que va ser ridiculitzada per voler ser m\u00e9s del que li deien que podia ser.<\/p>\n I ara, davant desenes de milers de persones, Lola \u00cdndigo no demana perm\u00eds. Governa.<\/strong><\/p>\n En una ind\u00fastria sovint superficial, on l\u2019\u00e8xit sembla un c\u00e0lcul matem\u00e0tic de seguidors i streams, Lola \u00cdndigo ha demostrat que el carisma, la visi\u00f3 art\u00edstica i la veritat emocional<\/strong> encara tenen un lloc.<\/p>\n No va cantar a Cornell\u00e0, per\u00f2 a Barcelona va ser el lloc on va esdevenir mite<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’Estadi Llu\u00eds Companys va ser protagonista d’un concert hist\u00f2ric que va ser molt m\u00e9s que m\u00fasica: va ser una declaraci\u00f3 de principis, de llibertat i de perseveran\u00e7a. Lola \u00cdndigo no \u00e9s nom\u00e9s una cantant. \u00c9s una narradora. D\u2019hist\u00f2ries pr\u00f2pies i alienes, de caigudes, de reptes i de redempcions. El seu ...<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":9448,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[109,104],"tags":[],"class_list":["post-9447","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9447","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9447"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9447\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9449,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9447\/revisions\/9449"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9448"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9447"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9447"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.antiga.onadesants.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9447"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Un espectacle sense precedents en el pop espanyol<\/strong><\/h3>\n
De Granada a Barcelona: un viatge a les arrels<\/strong><\/h3>\n
Provocaci\u00f3, pop i missatge generacional<\/strong><\/h3>\n
Futurisme i consagraci\u00f3: el moment \u201cdragonera\u201d<\/strong><\/h3>\n
L\u2019\u00faltima batalla: entre la m\u00fasica i el silenci<\/strong><\/h3>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la m\u00fasica: un s\u00edmbol generacional<\/strong><\/h3>\n
Quan el pop es converteix en \u00e8pica<\/strong><\/h3>\n