Notícies

Cepeda: “Sempre s’ha d’anar sense expectatives i gaudir del que passi”

todayoctubre 24, 2025 26

Fons
share close

Luis Cepeda arriba a Barcelona amb les ganes intactes i un grapat de cançons noves sota el braç. Demà actuarà a la sala Razzmatazz, on promet un concert ple d’emoció, proximitat i energia. Abans de la cita, conversa amb aquest mitjà sobre la seva nova etapa, la relació amb el públic i la seva visió de la música.

Demà torna a Barcelona. Com se sent davant aquesta cita?
Amb moltes ganes. L’última vegada va ser superbonic, la gent va estar molt entregada. Tinc moltes ganes de cantar les noves cançons, que són cinc temes del meu nou treball, i que el públic les gaudeixi. Vull tancar aquesta etapa per tot el que val, com es mereix.

S’ha marcat alguna expectativa per a aquesta actuació o prefereix deixar-se portar?
No, jo flueixo. Sobretot gaudeixo de cantar els meus temes. No tinc expectatives; crec que sempre s’ha d’anar sense elles i gaudir del que passi. L’important és donar el 100%, que és el que faig sempre.

Entre les cançons noves, n’hi ha alguna que li resulti especialment significativa?
Sí, n’hi ha una que es diu Y si eres un pez. L’he cantada tres vegades i és molt especial perquè parla de mi, no del típic —amor, desamor…—, sinó d’una altra cosa. Crec que és una de les més interessants d’escoltar, sobretot per la lletra.

Els seus seguidors valoren molt la manera com escriu. Què és el que més l’emociona quan és sobre l’escenari i sent la reacció del públic?
El més bonic és que la gent es sàpiga les cançons, que les coregi, que les senti com a pròpies. Que allò que jo he escrit influeixi, d’alguna manera, en la vida d’algú. Això és el més especial de fer cançons i cantar-les.

Ara que es troba en plena gira, amb una agenda intensa, li queda temps per continuar component?
Sí, encara que com ja tinc el disc mig tancat, estic més centrat a perfeccionar el que ja està gravat: que soni com vull, treballar amb els productors… Però continuo escrivint coses a casa. A vegades em ve una lletra interessant al cap i l’anoto. Cal seguir sempre.

Barcelona és una ciutat que coneix bé. Què té d’especial aquest públic?
Barcelona és la meva tercera casa, després de Galícia i Madrid. Hi he viscut i sempre és especial tornar-hi. La gent és molt entregada. Hi ha llocs on costa més que el públic reaccioni, però a Barcelona ho donen tot.

En un moment en què molts artistes omplen estadis, prefereix els concerts més íntims, com el de Razzmatazz, o li agradaria fer aquest salt algun dia?
Home, no li enganyaré: si hi ha opció de fer un estadi, el faria encantat. Però encara no estic en aquest moment. Tot i així, els concerts en sales petites són molt bonics, perquè veus la gent de prop i això té alguna cosa única.

Als seus concerts, quina part hi ha de Luis i quina de Cepeda?
Teniu en Cepeda, el que interpreta les cançons, i en Luis, la persona que parla amb vosaltres entre tema i tema. A l’escenari intento que hi siguin tots dos.

De tots els concerts que porta a l’esquena, recorda alguna anècdota curiosa o especial?
Sí, em va passar una cosa molt curiosa, crec que a Saragossa, encara que podria haver estat a Barcelona. Dues persones em van escriure per demanar-me que les ajudés a demanar matrimoni… a la mateixa persona! Els vaig dir que sí a totes dues sense saber-ho, van pujar a l’escenari i cadascuna va treure el seu anell. Va ser molt divertit i molt bonic.

Les seves cançons tenen espai per als enamorats, però també per als desenamorats…
Sí, n’hi ha per a tots els gustos. També s’hi plora.

Segurament li ho han preguntat moltes vegades, però: està seguint aquesta edició d’Operación Triunfo?
Sí, l’estic veient. De fet, demà visitaré l’acadèmia. Hi ha nois i noies increïbles, amb molt talent, i espero que quan en surtin puguin construir una carrera sòlida i fer música, que és per al que van entrar-hi.

Té algun o alguna favorita entre els concursants?
No, prefereixo no dir-ho. Twitter és una arma de doble tall. (Riu)

Alguns espectadors comparen Lucía amb “el nou Cepeda”, per les seves nominacions constants. Com recorda vostè aquell procés quan va participar al programa?
Bé, ja han passat vuit anys i no hi penso gaire. Els diria que no importa gens el que passi al programa. Si agrades a cent persones, dedica’t a agradar-los a aquestes cent i a donar-los el millor. Si demà són tres-centes, i passat cent mil, aquí és on hi ha la veritable carrera. Al final, la carrera es fa fora, no dins.

Per acabar, quin missatge li agradaria deixar al seu públic abans del concert de demà?
Que gaudeixin, que cantin, que sentin les cançons com a seves. I que jo hi seré per donar el 100%, com sempre.

Escrit per: Lourdes Tasies Cano

Rate it

Publicar comentaris (0)

Deixi una resposta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats *

Marca l'interruptor per activar el botó d'enviar.


DAdes de contacte

Amb el suport de:

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies