Un veí de la Bordeta porta vuit mesos sense llum en un cas d’assetjament immobiliari al carrer Olzinelles

Un veí de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc, fa vuit mesos que viu sense subministrament elèctric al pis que lloga amb contracte en vigor, en un cas que il·lustra les pràctiques d’assetjament immobiliari que pateixen llogaters vulnerables a Barcelona. Joan Josep Garcia Negre, de 57 anys, resideix al número 90 del carrer d’Olzinelles des del 2022 amb un contracte de lloguer vigent fins al 2027, però des del juliol del 2025 no disposa d’electricitat ni aigua calenta després que la propietat de l’edifici tallés el subministrament, segons recull la informació publicada.
D’acord amb la informació consultada, la finca va ser adquirida l’octubre del 2024 per Poliverso Inmuebles S.L., una societat limitada constituïda pocs dies abans de la compravenda. Des de llavors, el veí denuncia que ha patit pressions per abandonar el domicili: talls recurrents de llum i aigua, instal·lació de silicona als panys, missatges amenaçadors i col·locació d’una càmera de videovigilància davant de la porta del seu habitatge. El veí està assessorat pel Grup d’Habitatge de Sants, col·lectiu que ha denunciat públicament la situació a les xarxes socials.
La vulnerabilitat de Joan Josep Garcia està acreditada i percep una pensió de 480 euros, uns ingressos que li impedeixen accedir al mercat lliure d’habitatge. La situació d’insalubritat derivada de la manca de subministraments va provocar que els Serveis Socials traslladessin la seva mare, Natividad Negre Ibañez, a una residència geriàtrica de Calella, fet que ha agreujat la precarietat econòmica del veí, ja que la pensió de la mare ara la gestiona el centre residencial.
En l’àmbit judicial, el veí va ser denunciat per la propietat per suposada defraudació de fluid elèctric després de reconnectar el subministrament pel seu compte. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona va absoldre Joan Josep Garcia l’octubre del 2025, considerant que “existeix una clara situació de necessitat” i detectant “mala fe” per part de la propietat en tallar-li la llum. La mateixa resolució assenyalava que el carreró sense sortida que pateix el llogater “ha estat generat clarament per la propietat” i podria constituir un “delicte de coaccions de caràcter immobiliari”.
Malgrat aquesta sentència, la propietat ha iniciat un procediment de desnonament per impagament, al·legant l’absència de cobrament de les mensualitats tot i que, segons el veí, mai se li va facilitar un compte per continuar abonant el lloguer. El passat 13 de març, la jutgessa que porta el cas va ajornar el judici durant quatre mesos i va instar les administracions competents a proporcionar una alternativa d’habitatge a l’afectat donada la seva vulnerabilitat. Fins al moment, no s’ha materialitzat cap proposta de reallotjament.
El cas posa de manifest les limitacions dels mecanismes de protecció davant l’assetjament immobiliari a Barcelona, especialment quan les propietats utilitzen estratègies per fer inviable la permanència de llogaters amb contracte. La manca de cèdula d’habitabilitat en alguns dels habitatges de l’edifici, detectada pels veïns durant conflictes anteriors, complica encara més la defensa jurídica dels drets dels inquilins. Des del Grup d’Habitatge de Sants s’ha denunciat que aquest tipus de pràctiques responen a una lògica especulativa que prioritza la revalorització immobiliària per sobre del dret a l’habitatge digne.

FONTS CONSULTADES: TOT Barcelona / Redacció; Forumgrama.cat / Marc Javierre Cohan; Grup d’Habitatge de Sants (Telegram, denúncia pública)