Acaba la primera fase de la intervenció arqueològica als refugis antiaeris del 26 de Gener de 1641

Les obres de reurbanització del carrer del 26 de Gener de 1641 han tancat la primera fase de la intervenció arqueològica als refugis antiaeris de la Guerra Civil descoberts a Hostafrancs, amb tres accessos localitzats i més de 200 metres de galeries soterrades inspeccionades. La troballa, que situa el carrer al centre del debat sobre memòria democràtica i gestió patrimonial, ha motivat un dispositiu d’informació veïnal sense precedents al districte.

Els accessos descoberts corresponen als refugis documentats amb els números 657, 874 i 421 als mapes de 1938, segons el Servei d’Arqueologia de Barcelona. La primera troballa es va produir el 3 de març passat, i des d’aleshores l’equip tècnic ha treballat conjuntament amb la direcció d’obra i la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra per desenrunar les entrades i inspeccionar l’interior de les estructures. Els recorreguts realitzats superen els 200 metres de galeries amb diversos ramals, un testimoni de la magnitud de les defenses civils construïdes durant el conflicte, bona part per iniciativa veïnal.

Per garantir la transparència del procés, a l’abril es va habilitar un punt d’informació setmanal els dimarts a les 13 h a la seu del Districte de Sants-Montjuïc. La darrera sessió d’aquesta etapa es va celebrar el 26 de maig, coincidint amb la pausa temporal de la intervenció arqueològica. Les sessions es reprendran quan les obres reprenguin l’activitat al costat Llobregat del carrer, previsiblement després de l’estiu.
De moment, la reurbanització del carrer resta pendent d’una possible reformulació del projecte, que podria modificar la ubicació de la vorera més ampla i el carril de serveis per preservar de la millor manera possible aquests refugis. La decisió final dependrà de l’informe tècnic que avalua l’estat estructural de les galeries i les opcions de conservació o posada en valor.

Aquesta intervenció s’emmarca en un context més ampli de recuperació de la memòria obrera i republicana als barris de Sants-Montjuïc. El fet que els refugis fossin construïts per la mateixa ciutadania, i no per encàrrec institucional, reforça el seu valor com a testimoni de l’autoorganització popular durant la guerra. La pregunta oberta és com es garantirà l’accés comunitari a aquest patrimoni sense interferir amb la vida quotidiana del carrer, i si el projecte de reurbanització podrà integrar la memòria històrica com a element de cohesió veïnal.

FONTS CONSULTADES:
Ajuntament de Barcelona / Districte de Sants-Montjuïc (web municipal, nota sobre finalització de la primera fase i sessions informatives)
Betevé / Història (verificació dels números de registre dels refugis 657, 874 i 421 i dels més de 200 metres de galeries inspeccionades)
Ona de Sants / Redacció (confirmació de la cronologia: primera troballa el 3 de març i represa prevista després de l’estiu)