Collboni ajorna la desafectació de pisos a Sants davant la pressió dels Comuns

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit tirar enrere, de moment, la desafectació de prop de 700 habitatges ubicats a l’entorn del calaix de Sants i la rambla de Badal. Aquesta operació urbanística, prevista per a ser aprovada en la Comissió d’Urbanisme d’aquest abril, pretenia eliminar la qualificació d’equipament d’aquests immobles, la qual cosa hauria obert la porta a nous usos, incloent-hi la venda al mercat lliure. La mesura, però, ha estat retirada de l’ordre del dia davant la forta oposició expressada per Barcelona en Comú, que considera imprescindible mantenir la vocació social dels habitatges en qüestió.

Des de la formació liderada per Janet Sanz s’ha acusat l’executiu de Collboni d’afavorir els interessos especulatius en detriment de la funció social de l’habitatge. Sanz ha demanat, a través de les xarxes socials, que es reprengui la modificació urbanística que van deixar enllestida durant el mandat anterior, la qual preveia una desafectació molt més limitada i condicionada a la qualificació dels pisos com a habitatge assequible.

Per la seva banda, el regidor Marc Serra ha estat més contundent i ha advertit que “si Collboni facilita l’especulació, no comptarà amb nosaltres”. Els Comuns han deixat clar que no estan disposats a donar suport a cap operació que suposi una pèrdua d’habitatge públic o que alimenti dinàmiques de gentrificació en un barri com Sants, on el preu del lloguer i la pressió immobiliària no han deixat de créixer en els darrers anys.

L’alcalde Collboni, que al llarg del seu mandat ha volgut posicionar-se com a garant d’un equilibri entre inversió privada i protecció social, ha argumentat recentment que cal “alliberar sòl i agilitzar tràmits” per tal de fomentar la construcció d’habitatge, inclòs l’habitatge de lloguer assequible. Tot i això, iniciatives com la retirada de llicències per a pisos turístics a partir del 2028 o les promeses d’augmentar el parc de lloguer protegit no han acabat de convèncer els col·lectius socials ni els sindicats de llogateres, que continuen reclamant mesures més valentes i estructurals.

Aquest nou episodi en la política d’habitatge municipal evidencia les tensions internes entre els partits d’esquerra que van compartir govern fins fa pocs mesos i, alhora, l’escassa marge de maniobra que té l’Ajuntament per donar resposta a la crisi habitacional sense un consens ampli. Mentrestant, centenars de famílies veuen com els seus barris es transformen i l’accés a un habitatge digne esdevé, cada vegada més, una cursa d’obstacles.