La Unió Esportiva de Sants denuncia abandonament institucional després de dècades sense camp propi al barri

La Unió Esportiva de Sants, entitat centenària fundada el 1922, ha fet pública la seva denúncia per un abandonament institucional crònic que manté el club sense camp propi des de fa més de seixanta anys i allunyat del barri de Sants des de fa més de quinze. La reivindicació arriba en un moment de contrast, mentre altres clubs històrics com el CE Europa o la UE Sant Andreu reben inversions públiques per millorar les seves instal·lacions. Segons la nota publicada per TOT Barcelona, el club resumeix la seva petició amb una frase clara: “No demanem privilegis, demanem dignitat”.

L’exili del Sants va començar el 1964, quan l’estadi del carrer Galileu va ser enderrocat per la construcció de l’avinguda de Madrid, segons recull la informació d’Ara.cat. Des d’aleshores, l’entitat ha passat per nou camps diferents, en un periple que actualment situa el primer equip al Camp de l’Energia, a la Zona Franca, lluny del nucli veïnal que el va veure néixer. Aquest desarrelament geogràfic ha tingut conseqüències directes: pèrdua de base social, menys assistència als partits i una ruptura en la transmissió generacional de l’afició, tal com expliquen des del club.

Les condicions del Camp de l’Energia són un altre focus de preocupació. Segons informa Betevé, l’estat del terreny de joc és deficient, amb solcs que provoquen lesions greus; només aquesta temporada, dos jugadors del filial s’han trencat els lligaments del genoll. A més, els vestidors presenten deficiències com portes que no tanquen, elements rovellats i manca d’aigua calenta. La gestió compartida de l’espai —el terreny és de la Generalitat i les instal·lacions, de l’Ajuntament— complica, segons denuncien, la resolució de les obres de manteniment.

Des de la UE Sants asseguren haver enviat més de cinquanta correus a l’Institut Barcelona Esports i a la Conselleria d’Esports sense obtenir resposta, i haver mantingut cinc reunions institucionals que, expliquen, han acabat amb la mateixa conclusió: les solucions aplicades a altres clubs “són inviables” en el seu cas. La comparativa amb les inversions recents en gespa natural al CE Europa i a la UE Sant Andreu alimenta la sensació de greuge: “El problema no és que s’ajudi altres clubs, sinó que a nosaltres se’ns ignora”, insisteixen des de l’entitat.

La situació del Sants posa sobre la taula una qüestió de fons sobre el model d’esport de proximitat a Barcelona. Mentre la ciutat reivindica el teixit associatiu de barri, un club històric com el Sants veu com la falta d’una seu estable afecta la seva viabilitat esportiva i social. El primer equip, que fa dos anys competia a Tercera RFEF, ara milita a Primera Catalana i ocupa posicions de descens, un retrocés que membres del club vinculen directament a la inestabilitat institucional.

ERC ha presentat un prec a l’Ajuntament demanant un pla de manteniment urgent per al Camp de l’Energia, amb especial èmfasi en el canvi de gespa i la renovació de vestidors, així com la cessió de la titularitat del recinte al consistori per agilitzar la gestió. Mentrestant, el projecte de construcció d’un nou complex a la Magòria, aprovat i previst per començar el 2027, continua sense dates fermes per al retorn del club al cor de Sants.

FONTS CONSULTADES:

TOT Barcelona / Redacció (nota sobre denúncia UE Sants)

Ara.cat / Redacció (dades històriques exili 1964 i impacte social)

Betevé / Redacció (condicions Camp de l’Energia i lesions)

ERC Sants-Montjuïc (prec institucional sobre millores)