Príap, el déu oblidat de Hostafrancs: una peça romana tallada amb pedra de Montjuïc

Una escultura del déu Príap, trobada al barri de Hostafrancs l’any 1848, connecta físicament el nostre districte amb l’època romana. La peça, conservada i visitable al Museu Arqueològic de Barcelona —ubicat a Montjuïc—, va ser tallada amb pedra extreta de la mateixa muntanya on avui s’exposa. Un cercle històric que molts veïns i veïnes desconeixen.

Segons la informació del fulletó museístic, aquesta escultura representa el déu Príap, divinitat d’origen grec incorporada al panteó romà en època hel·lenística. La seva iconografia —amb un fal·lus prominent i la túnica aixecada subjectant fruits i flors— simbolitza el patronatge vinculat a la fecunditat, les collites i el bestiar. Aquest tipus d’estatuària no tenia només una funció decorativa: es col·locava en horts i jardins com a element de bon fat, protector dels productes del camp.

El detall més rellevant per a la memòria local és el material: la pedra prové de Montjuïc, extraïda no gaire lluny del lloc on es va trobar la peça, al barri de Hostafrancs. Ateses les seves grans dimensions i el context del descobriment, els especialistes interpreten que l’escultura hauria format part d’una vil·la suburbana d’època romana. És a dir: fa dos mil anys, en aquest mateix territori, hi havia espais de producció agrícola i residència que ja utilitzaven els recursos geològics del nostre entorn.

La trajectòria museística de la peça també mereix una lectura crítica. El mateix museu reconeix que l’escultura va romandre en reserva durant la primera meitat del segle XX. No és un detall menor: el patrimoni vinculat a la fertilitat popular, a les pràctiques agràries i a la simbologia no monumental ha estat sovint marginat pels relats institucionals. Hostafrancs, barri construït des de la classe treballadora, té en aquesta peça un testimoni material de la seva profunditat històrica, més enllà del relat industrial del XIX.

Avui, quan molts veïns i veïnes caminen per Montjuïc o per Hostafrancs, pocs saben que sota el seu asfalt hi ha estrats romans. Pocs saben que una estàtua tallada amb la pedra de la seva muntanya va ser trobada al seu barri fa gairebé dos segles. Recuperar aquesta memòria no és un exercici erudit: és una eina de sobirania cultural. La pedra de Montjuïc ha construït palaus, muralles i escultures; també ha construït identitat. I aquesta identitat, quan es coneix, es defensa millor.

FONTS CONSULTADES: Museu Arqueològic de Barcelona / Fulletó informatiu de sala (escultura del déu Príap)