El Dansa Metropolitana porta la dansa contemporània i tradicional a Sants-Montjuïc del 5 al 22 de març

La novena edició del Dansa Metropolitana fa ballar Sants-Montjuïc amb vuit propostes escèniques repartides entre el Mercat de les Flors, el Casinet d’Hostafrancs i l’Institut del Teatre, amb l’objectiu de posar la dansa a l’abast de tothom i generar espais de trobada comunitària. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona, el festival aposta enguany per explorar la connexió entre so i moviment, amb activitats per a públics diversos i preus accessibles, incloent-hi propostes gratuïtes amb inscripció prèvia.

La programació al districte arrenca el 5 de març al Casinet d’Hostafrancs amb ‘L’hereu Riera’, una peça en solitari de la companyia L’Esbord que dialoga entre dansa tradicional catalana i llenguatges contemporanis (19.30 h, entrada gratuïta amb inscripció prèvia, 12 minuts). Al Mercat de les Flors, el festival ofereix sis espectacles: ‘El nostre refugi galàctic’ d’AzkonaToloza (7, 8, 14, 15, 21 i 22 de març, 12 i 17 h, 45 min, 12 €), que tanca la trilogia FALLA; ‘The common ground’ de Poliana Lima (7 i 8 de març, 70 min, 20 €), un sextet que aborda diversitat i migració des de la coreografia; ‘A Place to Dance’ (13 i 14 de març, 105 min, 20 €), creació conjunta de Poliana Lima i Yinka Esi Graves; ‘Bloody Moon’ del Danish Dance Theatre sota direcció de Marina Mascarell (18 i 19 de març, 54 min, 28 €); ‘Otra cosa que no es una conferencia’ de Manuel Rodríguez (20-22 de març, 60 min, 20 €), que desmunta el format conferència per obrir espais de fricció corporal; i ‘Mongrel’ de Marina Mascarell (21 i 22 de març, 75 min, 28 €), una radiografia crítica sobre conformitat i mentalitat de ramat. A l’Institut del Teatre estava previst el taller ‘Encendre el cos amb Rocío Molina’ (21 de març, 11-13 h), però les places ja estan exhaurides, segons la web del festival.

Més enllà de l’oferta cultural, cal preguntar-se: qui té accés real a aquests espais? Tot i que el festival inclou propostes gratuïtes i preus moderats, la concentració de programació en equipaments culturals de referència pot deixar fora veïns i veïnes amb menys recursos o mobilitat reduïda. La dansa com a eina de transformació social només és efectiva si es garanteix la proximitat real, la difusió en clau de barri i la participació del teixit associatiu local en el disseny de les activitats. En aquest sentit, seria valuós saber si s’han establert col·laboracions amb entitats de Sants, Hostafrancs o La Bordeta per facilitar l’accés a públics no habituals.

Les vuit propostes a Sants-Montjuïc s’emmarquen en un projecte metropolità que suma dotze municipis (Badalona, Cornellà, el Prat, Esplugues, Granollers, l’Hospitalet, Sabadell, Sant Cugat, Santa Coloma, Terrassa i Viladecans), però és al territori on la dansa guanya sentit com a pràctica comunitària. Per a la veïnança, disposar d’una programació densa en dansa contemporània i tradicional en equipaments de proximitat és una oportunitat per apropar-se a llenguatges artístics sovint percebuts com a elitistes, sempre que la informació arribi de manera clara i accessible.