Notícies

Quan el flamenc respira: Canelita converteix Barcelona en emoció compartida

todayabril 30, 2026 13

share close

La Sala Apolo acull un directe que trenca amb la idea de concert tradicional, impulsat per Arte Por Derecho i protagonitzat per un Canelita en plena evolució artística

Aquest dissabte, Sala Apolo no serà només l’escenari d’un concert, sinó el punt de trobada entre memòria i present. Canelita torna a Barcelona amb una proposta que s’allunya del simple directe per convertir-se en un exercici de resistència artística: la d’un flamenc que es nega a fossilitzar-se.

La ciutat, acostumada a reinventar-se culturalment, rep de nou un artista que també ha fet de la transformació el seu motor. Però aquesta vegada, més que consolidar-se, Canelita sembla voler explicar-se.

El flamenc com a relat viu

En un moment en què molts artistes opten per la producció mil·limetrada, el directe de Canelita aposta per l’inesperat. No hi ha una narrativa tancada, sinó un recorregut emocional que es construeix sobre la marxa. Cada cançó es converteix en una peça oberta, susceptible de créixer o trencar-se segons la resposta del públic.

Això no és casualitat. El flamenc, en la seva essència, és això: una conversa. I Canelita ho entén millor que ningú.

Barcelona, mirall i amplificador

No és la primera vegada que l’artista trepitja la capital catalana, però sí que sembla una de les més significatives. Barcelona no només escolta flamenc, el reinterpreta. I en aquest diàleg constant, figures com Canelita troben un espai on expandir els límits del gènere.

El públic barceloní, heterogeni i exigent, actua com a termòmetre. Si funciona aquí, funciona a tot arreu. I Canelita fa temps que hi funciona.

Un concert sense nostàlgia

Tot i que el repertori inclourà temes reconeixibles, la clau no estarà en el record, sinó en la reinterpretació. Cançons que ja formen part de l’imaginari col·lectiu tornaran a sonar, però des d’un altre lloc: més madures, més despullades, potser més honestes.

No es tracta de repetir èxits, sinó de revisitar-los.

L’espai com a aliat

La Sala Apolo juga un paper fonamental en aquesta proposta. La seva proximitat amb el públic elimina barreres i obliga a l’artista a exposar-se. Aquí no hi ha distància possible: cada gest, cada silenci, cada respir es percep.

És en espais així on el flamenc recupera la seva dimensió més crua.

Els organitzadors, una aposta clara pel gènere

Darrere d’aquesta cita hi ha l’impuls de Arte Por Derecho, que continua treballant per portar el flamenc a circuits contemporanis sense desvirtuar-ne l’essència. La seva aposta no és només programar concerts, sinó generar contextos on aquest tipus de propostes tinguin sentit.

En un ecosistema cultural sovint dominat per tendències efímeres, iniciatives com aquesta reforcen la idea que el flamenc encara té molt a dir.

Més que un concert

El que passarà aquest dissabte no es podrà resumir en una crònica convencional. Perquè el que proposa Canelita no és només música, sinó una experiència que es construeix en temps real i desapareix quan s’apaguen els llums.

I potser és precisament això el que la fa imprescindible.

Escrit per: Lourdes Tasies Cano

Rate it

Publicar comentaris (0)

Deixi una resposta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats *

Marca l'interruptor per activar el botó d'enviar.


DAdes de contacte

Amb el suport de:

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies