Sants-Badal, nou paradís dels clubs cannàbics: veïnat en alerta per la concentració de locals en pocs carrers

El barri de Sants-Badal s’ha convertit en una de les zones amb més densitat de clubs cannàbics de Barcelona. En només cinc carrers, dins un perímetre de menys d’un quilòmetre i mig, s’hi concentren set associacions cannàbiques, una realitat que ha encès les alarmes entre el veïnat, que denuncia la pèrdua de comerç tradicional i la transformació del barri en un pol d’atracció per a un consum de marihuana que sovint se situa al marge de la legalitat.

Els locals es reparteixen entre carrers tan transitats com la carretera de Sants o la Riera Blanca, però també en vies més discretes com el carrer de l’Escultor Canet. Per als residents de la zona, aquesta presència creixent dels clubs ha modificat notablement el paisatge urbà i la vida quotidiana. Diverses entitats veïnals han expressat preocupació davant d’aquesta proliferació, que consideren desproporcionada i sense un control efectiu per part de l’administració.

La situació legal dels clubs cannàbics a Catalunya és, des de fa anys, objecte de controvèrsia. La normativa municipal aprovada pel consistori l’any 2016, que pretenia regular aquests locals per criteris de salut pública i limitar-ne la concentració en determinades zones, va quedar anul·lada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2021. La resolució va declarar que el cultiu, venda i consum de marihuana són competència exclusiva de l’Estat, i per tant fora de l’àmbit de regulació municipal.

A conseqüència d’aquesta sentència, les associacions cannàbiques només poden operar com a entitats socials privades, adreçades exclusivament a persones sòcies i sense fer promoció externa de l’activitat. Malgrat això, segons diverses fonts veïnals i municipals, molts dels clubs a Sants-Badal funcionen amb pràctiques que traspassen aquest marc legal: des de la captació activa de clients a peu de carrer fins a la tolerància amb el consum de substàncies en espais que haurien de ser estrictament privats.

Davant aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona assegura haver intensificat els controls. El 2024, el consistori va emetre ordres de tancament per a una trentena de clubs de la ciutat, després de detectar activitats il·legals com la venda directa de marihuana o el consum en espais no autoritzats. Amb tot, la capacitat de resposta de l’administració es veu sovint limitada per la necessitat de denúncies formals o inspeccions amb autorització judicial.

Un dels casos més controvertits és el d’un club ubicat al número 61 de la Riera Blanca, que va rebre una ordre de cessament cautelar per part del districte. Tot i així, el local continua obert després que els responsables del club interposessin un recurs administratiu. Aquest fet ha generat frustració entre els veïns, que denuncien la lentitud de les actuacions i la falta d’eines efectives per preservar la convivència.

El debat sobre el futur dels clubs cannàbics a Barcelona torna, doncs, a situar-se al centre de l’agenda municipal. Entitats socials i veïnals demanen una regulació clara, que garanteixi tant els drets de les persones usuàries com la tranquil·litat del teixit veïnal. Mentrestant, Sants-Badal viu una realitat complexa, en què l’auge d’un model d’oci vinculat al consum de marihuana conviu amb les inquietuds creixents d’una comunitat que reclama més control i més transparència.