Conversem amb l’instagramer sergio.economia, que divulga contingut econòmic a les xarxes socials d’una manera entenedora i propera.
Per què va decidir estudiar economia?
Doncs em va arribar una mica de rebot, perquè jo vaig començar a estudiar farmàcia i biotecnologia. El que passa és que als sis mesos vaig dir: “No em veig 40 anys de la meva vida en un laboratori. M’avorriré.” I la meva segona opció era ciència política. El que passa és que vaig ser molt pràctic i vaig pensar: “Si estudio només política acabaré a l’atur.” (riu). Així que vaig decidir estudiar el doble grau de ciència política i economia. Al final em va acabar agradant molt més la part d’economia que la de política.
Vostè també introdueix la política en els seus vídeos, ja que és un dels eixos principals de l’economia. Quina valoració fa d’aquesta relació i del context global actual?
Al final, l’economia i la política han d’anar de la mà. Quan analitzem qualsevol ideologia o moviment polític, sempre es basa en tres potes: la política, la social i l’econòmica. Per tant, no es poden separar. Pel que fa a la situació global, és complicada. Ens trobem amb els Estats Units, que han estat la primera potència econòmica, però que estan perdent algunes característiques clau. Segons explica Ray Dalio, hi ha vuit factors que defineixen una potència mundial, i als Estats Units només li’n queden tres: el poder militar, l’avantatge tecnològic i la divisa. El dòlar és clau perquè s’utilitza en aproximadament un 65-67% del comerç internacional. Per això, molts dels moviments actuals, especialment amb Donald Trump, tenen com a objectiu mantenir aquest lideratge i frenar la Xina.
Com creu que aquesta situació global pot afectar Espanya?
Sobretot a nivell d’inflació. Aquesta no és la nostra guerra, i Espanya no hi entrarà militarment si no és per decisió de la Unió Europea, però sí que ens pot afectar econòmicament. Tot i que no importem gaire petroli de la zona de l’Iran, el món està globalitzat, i qualsevol impacte ens arriba indirectament. A més, si hi hagués problemes amb recursos com l’aigua o els fertilitzants, això podria generar encara més inflació. En el pitjor escenari, podríem veure una situació semblant a la inflació després de la COVID.
Tot i això, considera que Espanya es podria veure perjudicada en un escenari de tensió amb els Estats Units?
Aquí hi ha una disjuntiva important. Els Estats Units tenen més afinitat amb el Marroc que amb Espanya, tot i que Espanya forma part de l’OTAN. El problema és que Ceuta i Melilla queden fora de l’acord de l’OTAN, i en aquest cas els Estats Units no tindrien cap obligació legal de donar-nos suport. El pitjor escenari seria un conflicte amb el Marroc en què els Estats Units no ens ajudessin.
Vostè considera que la inflació a Espanya està controlada? Existeix un límit?
No existeix un límit fix. Però Espanya té l’avantatge de l’euro, que és una moneda forta i molt utilitzada internacionalment. A més, la política monetària depèn del Banc Central Europeu, que té com a objectiu controlar la inflació. Això fa molt difícil arribar a una hiperinflació com la d’Argentina o Veneçuela.
Recentment parlava de la possibilitat que la borsa de New York funcioni 24 hores al dia. Què canviaria?
Seria un model semblant al de les criptomonedes, amb funcionament continu. Això implicaria més volatilitat i també més liquiditat. Per exemple, molts moviments importants es fan en cap de setmana perquè la borsa està tancada. Això explica que Donald Trump sempre doni les noticies negatives durant el cap de setmana.
Es podria controlar aquesta volatilitat?
No del tot. Hi ha mecanismes com els “tallafocs” que aturen la borsa quan hi ha molta volatilitat, però no és una solució ideal. La borsa és un mercat perquè les empreses es financin, i no té gaire sentit aturar-la constantment.
Quins reptes tècnics i regulatoris suposaria tenir la borsa oberta 24/7, segons vostè?
A nivell tècnic, cap problema. La tecnologia actual ho permet perfectament. A nivell regulatori, si s’acaba implementant, serà perquè hi haurà una modificació política que ho permeti.
Parlem ara del problema de l’habitatge, valora que és per falta d’oferta o per especulació?
Principalment per falta d’oferta. Jo aplicaria totes les polítiques que funcionin, independentment de la ideologia: limitar inversió estrangera si cal, expropiar habitatges si és necessari, i alhora reduir impostos i burocràcia per fomentar la construcció.
Llavors, es podria solucionar el problema de l’habitatge sense distorsionar el mercat?
Les polítiques sempre modifiquen el mercat, és inevitable. Però cal aplicar les mesures correctes. En el cas del lloguer, per exemple, caldria reformar la llei d’habitatge, fomentar el lloguer tradicional i construir habitatge públic exclusiu per a lloguer.
Quines mesures concretes aplicaria vostè en el mercat del lloguer?
Classificar qualsevol ocupació com a ocupació, perquè això genera confiança als propietaris. També construir habitatge públic només per a lloguer i aplicar incentius fiscals al lloguer tradicional, penalitzant el turístic.
En aquest sentit, les criptomonedes són una alternativa real al sistema financer tradicional?
De moment, no. Per funcionar com a sistema de pagament haurien de ser estables, i no ho són. S’assemblen més a un actiu refugi, com l’or.
Però creu que acabaran integrant-se en el sistema bancari?
Sí. Els governs ja estan treballant en monedes digitals, com l’euro digital, i algunes criptomonedes ja estan vinculades al sistema financer.
play_arrow
Publicar comentaris (0)