L’Ajuntament inverteix 10,9 milions per ampliar la xarxa d’aigua freàtica a Montjuïc

L’Ajuntament de Barcelona ha finalitzat les obres per ampliar la xarxa d’aigua freàtica a Montjuïc, una infraestructura clau per garantir el reg dels espais verds i la neteja viària sense dependre de l’aigua potable en un context d’emergència climàtica i sequera recurrent.

La intervenció a la muntanya, que ha suposat una despesa de 10,9 milions d’euros, forma part d’un pla municipal més ampli valorat en 23 milions d’euros. S’han construït tres nous dipòsits soterrats al Castell de Montjuïc, al Viver de Tres Pins i als jardins de Joan Brossa, amb una capacitat conjunta de 2.400 metres cúbics. Aquesta ampliació permetrà augmentar la disponibilitat d’aigua freàtica en 50.000 metres cúbics anuals a la ciutat, equivalent a un increment del 20% en l’ús d’aquest recurs alternatiu.

Les obres han presentat una gran complexitat tècnica a causa de la duresa de la roca de Montjuïc. Per minimitzar l’impacte visual al Castell, l’accés a la cambra seca i el sistema de ventilació s’han resolt mitjançant un túnel horitzontal de 65 metres. Aquesta actuació se suma a les millores executades prèviament a Can Batlló, l’Eixample, Alfons el Magnànim i Palau Reial, i permetrà regar amb aigua no potable fins a 186 hectàrees de verd urbà.

Des d’una perspectiva comunitària, la inversió en recursos hídrics alternatius és una mesura urgent per adaptar la ciutat al canvi climàtic. Segons dades municipals difoses per mitjans locals, la greu sequera dels darrers anys va provocar la mort d’uns 9.000 arbres a Barcelona, un desastre ecològic que agreuja l’efecte illa de calor. Tanmateix, cal vetllar perquè aquestes grans infraestructures, sovint concentrades en pulmons verds d’ús turístic o institucional com Montjuïc, es tradueixin en una xarxa capil·lar que protegeixi l’arbrat viari dels barris residencials.

Per als veïns de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i el Poble-sec, la supervivència de l’arbrat als carrers és una qüestió de salut pública i justícia climàtica. La connexió de la xarxa amb el nou dipòsit de Can Batlló és un pas positiu per al districte, però el teixit associatiu ha de continuar exigint que la gestió de l’aigua prioritzi la resiliència dels barris de classe treballadora, on les ombres i els espais verds són béns de primera necessitat i no un luxe ornamental.

FONTS CONSULTADES
Ajuntament de Barcelona / Districte de Sants-Montjuïc
Betevé / Secció de Medi Ambient