La seu del Districte de Sants-Montjuïc: un edifici amb memòria obrera i identitat barrial

La seu del Districte de Sants-Montjuïc, situada al cor d’Hostafrancs, és un dels edificis administratius més singulars de Barcelona. Construït a finals del segle XIX, combina la imponent arquitectura institucional amb la memòria obrera i veïnal d’un territori que sempre ha reivindicat la seva pròpia identitat.

L’origen de l’edifici es remunta a l’any 1885, quan l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia va projectar la Tenència d’Alcaldia d’Hostafrancs, un “ajuntament menor” que permetia als veïns fer tràmits sense haver de desplaçar-se fins al centre de la ciutat. La construcció responia a una Barcelona en expansió, marcada per l’annexió de municipis com Sants (1897), però amb barris que no volien perdre el seu caràcter propi.

Entre 1908 i 1915, l’arquitecte Ubald Iranzo i Eiras va ampliar i reformar l’edifici, incorporant-hi elements eclèctics i decoratius que encara avui són visibles. Destaquen especialment els vitralls novecentistes de la Sala de Plens, obra de Francesc Labarta i Plana, col·laborador de Domènech i Montaner. Un d’aquests vitralls mostra la inscripció «Labor prima virtus» (“El treball, la primera virtut”), una clara al·legoria de la importància del món obrer i la comunitat al barri.

Durant dècades, l’edifici va acollir múltiples serveis públics: jutjat municipal, casernes de bombers i de la Guàrdia Urbana, calabossos, un dispensari, escoles i arxius. Amb el temps, moltes d’aquestes funcions es van traslladar, però la façana, el vestíbul, l’escala principal i la Sala de Plens continuen essent els testimonis arquitectònics d’aquella etapa.

Tot i que sovint se l’anomena popularment “Ajuntament de Sants”, aquest edifici mai no va ser la seu oficial del consistori del municipi. Aquells antics ajuntaments van ser enderrocats l’any 1969 amb l’obertura de la ronda del Mig, en plena etapa franquista. No va ser fins al 1984 quan l’edifici es va consolidar oficialment com a seu del Districte de Sants-Montjuïc, en el marc de la nova organització administrativa de la ciutat.

Avui, més enllà de la seva funció administrativa, la seu de Sants-Montjuïc simbolitza la memòria col·lectiva d’uns barris que han defensat sempre el seu esperit propi. És un espai que uneix la bellesa arquitectònica amb la reivindicació veïnal i que manté viva la idea que el treball i la solidaritat comunitària són la veritable essència del districte.